Pensament únic

Aquest peculiar personatge que porta el negoci dels socialistes de Catalunya, un negoci, per cert, en franca decadència, ha tingut els nassos de dir que Catalunya va cap al pensament únic. Ara resulta que els dolents de la pel·lícula som els que propugnem que tothom, tingui les idees que tingui, es pugui expressar lliurement votant democràticament en un referèndum el que més ens convingui. I els que, com ell, aquests sí, expressen per la via dels fets el seu pensament únic boicotejant una votació democràtica, resulta que són uns angelets. És el món al revés. De psiquiatre, vaja.

Navarro no vol assabentar-se que els del pensament únic són els que no volen ni sentir parlar del dret a decidir dels catalans. Que els del pensament únic són els que boicotegen un procés democràtic posant cada dia més pals a les rodes. Que els del pensament únic són els que consideren que de pensament correcte només n’hi ha un, el seu, i els que no pensin com ells, que es fotin. Que els del pensament únic són els que propugnen que tot segueixi com fins ara. I que els del pensament únic són, en definitiva, els que impedeixen que la gent s’expressi lliurement a les urnes. Tot això és el que Navarro sembla ignorar.

Aquesta coalició de facto amb Doña Alicia potser li ha fet perdre l’oremus però, sigui com sigui, la trampeta semàntica que ha fet Don Navarro és fastigosa. Pretén seriosament convèncer-nos que els que patim el pensament únic d’Espanya som els que el propugnem? Tan poc ens valora, tan curts ens considera? Vaja, ni que fóssim masoquistes! Ignoro si la seva sortida de to és fruit de la ignorància o de la mala fe, però Navarro s’ho hauria de fer mirar. I els que li donen suport, també. Al capdavall som majoria els que volem votar i, òbviament, si quedem en minoria estem disposats a perdre. Navarro i els seus, ni una cosa ni l’altra. Aquesta és la qüestió.