.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dilluns, 8 de juliol de 2013

Només marxarem d’Espanya, no d’Europa

Siguem imaginatius, oblidem-nos dels tronats arguments espanyols i enfoquem-ho des d’un altre angle. Catalunya ja forma part de la Unió Europea, només que en comptes de ser-ho de manera directa com, per exemple, Holanda, ho és mitjançant uns intermediaris que ens cobren un peatge en forma de comissions. Unes comissions, es miri com es miri, excessives, però aquest no és el debat d’avui. Mitjançant un referèndum Catalunya pot decidir eliminar intermediaris i comissions, però això no canvia l’adscripció europea de Catalunya. Per tant, si marxem, només marxarem d’Espanya, no d’Europa. Deixarem de ser espanyols però no deixarem de ser europeus.

Els catalans som membres de ple dret de la Unió Europea, i mentre no ens expulsin ho seguirem sent. Diguin el que diguin els unionistes espanyols, no està previst que la Unió Europea ens pugui expulsar ni en quines condicions ho podria fer. Per tant, mentre no ens expulsin seguirem pertanyent al club. Si es necessita la unanimitat de tots els estats membres per autoritzar l’entrada d’un nou soci al club, és lògic pensar que per tirar endavant una expulsió es necessités la mateixa majoria. Algú es pot imaginar que, per més esforços que fes per expulsar-nos, Espanya trobaria la complicitat de tots i cadascun dels altres 27 estats membres? Doncs això, no ens posem nerviosos, perquè aquí no es planteja una nova admissió partint de zero com ha sigut, per exemple, el recent cas de Croàcia, sinó una possible expulsió que no té cap precedent. Els casos de Catalunya i Croàcia no tenen res a veure.

Si guanyem el referèndum, que això encara està per veure, Europa es trobarà amb una situació nova que, com dèiem, no té precedents i, evidentment, s’haurà de buscar una solució feta a la mida d’aquesta nova realitat, una solució pragmàtica, imaginativa i satisfactòria per a tothom. Entre altres motius perquè a Catalunya hi viu un percentatge remarcable de persones, membres igualment de la Unió Europea, però que, previsiblement, no optaran pel passaport català quan sigui el moment de fer-ho. No tindria cap lògica que, per castigar els catalans, els espanyols castiguessin també les moltes empreses i els ciutadans d’altres nacionalitats europees (alemanys, anglesos, espanyols, italians, etc.) que viuen i treballen a Catalunya.

Més. Algú es pot imaginar que si Flandes promogués un referèndum d’autodeterminació i el guanyés, la part rica de Bèlgica promotora del referèndum (Flandes) seria expulsada de la Unió Europea? Oi que no? Doncs el cas de Catalunya seria equiparable al de Flandes.

3 comentaris:

Jordi ha dit...

I si com diuen els dependentistes cal demanar l'entrada perquè és un nou estat, resulta que l'espanyol també seria nou, no seria el mateix que va signar l'entrada, i les condicions haurien de canviar (p.e. la representació parlamentària).

Tampoc en tinc dubtes però és que fins i tot quedant fora segur que a la Unió Europea(que no Europa) li aniria bé un tractat de lliure comerç que possiblement seria una situació millor.

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
Gràcies, però a fora de la UE diuen que fa més fred.

Miquel Saumell ha dit...

Més. D'una entrevista publicada el 5/8/2013 a l'ARA amb Mark McNaught, professor nord-americà de la Universitat de Rennes i Sciences Po, especialista en els processos d'independència

Però es diu que els escocesos o els catalans quedaran fora de la UE…

Què vol dir que no quedaràs dins de la UE si ja n'eres membre abans? La gent que viu a Catalunya són ciutadans de la UE, i, si surt el sí a la independència, ¿se'ls revocarà aquesta ciutadania? Els faran fora de la UE? Els catalans que viuen a Suècia, per exemple, ¿hauran de tornar a Catalunya? Vinga, home! És absurd! Tots els experts diuen que s'haurà de trobar una via, una solució política.