.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 10 de juliol del 2013

Un cop d’estat és un cop d’estat

Egipte comença a ser un cas de psiquiatre. Mentre molts demòcrates beneeixen el cop d’estat, molts dictadors el critiquen, just al revés del que, aplicant la lògica política, es podria esperar. A veure, Egipte no és una democràcia, almenys no és una democràcia tal com el món occidental entén aquest concepte. A Egipte sempre han manat els militars i, com a principi, un país on manen els militars, ni que sigui per persona interposada, no pot ser mai una democràcia. Han celebrat eleccions, sí, però amb eleccions no n’hi ha prou per homologar una democràcia. El dictador Franco, per posar un exemple proper, de tant en tant també organitzava eleccions. Però dit això s’ha de recordar que el president Mursi, islamista declarat, va guanyar clarament les eleccions presidencials, i diuen que ho va fer sense fer trampes. Mursi era, per tant, un president elegit pel poble.

Però els militars egipcis, veient la perillosa però, per altra banda, gens inesperada deriva islamista que Mursi estava imposant a Egipte, l’han fet fora i l’han substituït per un altre president que ningú ha votat. Es miri com es miri aquesta operació és el clàssic cop d’estat però, a partir d’aquella dita que diu que la fi justifica els mitjans, alguns demòcrates ens volen convèncer que hi ha cops d’estat que no només són tolerables sinó que s’han de considerar benvinguts. El cop d’estat d’Egipte ha estat tan acceptat pel món occidental que fins i tot alguns governants miops ens han volgut fer creure que ni tan sols ha sigut un cop d’estat.

Comparteixo la preocupació per la deriva islamista d’Egipte, i puc entendre que, a partir d’aquesta realitat, alguns intentin justificar la intervenció dels militars, aplicant la teoria del mal menor. A mi el projecte polític de Mursi no m’agradava gens però si els egipcis, majoritàriament, el va escollir, ells sabran com ho han de gestionar. Ara bé, el que resulta inacceptable és negar que a Egipte hi ha hagut un cop d’estat com la copa d’un pi. Si des del món occidental donem carta blanca al cop d’estat dels militars egipcis, estem donant arguments als militars espanyols que algun dia tinguin la temptació d’intervenir a casa nostra a partir de determinades decisions democràtiques que properament es puguin prendre a Catalunya. Em sembla que ja ens entenem, poca broma amb els cops d’estat.

2 comentaris:

Jordi ha dit...

És evidentment un cop d'estat però a Egipte ni abans ni ara hi ha democràcia. Amb la deriva islamista tots aquells que no volen mantenir certs comportaments són represaliats o obligats a fer el que els altres volen (em sona també de països suposadament demòcrates). No entenc perquè gent no demòcrata juga a fer veure que fan democràcia (és clar que aquí també passa) per un costat i l'altre.

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
Aquestes coses són més fàcils d'entendre prescindint dels "ulls europeus" i havent estat al país.