Fa unes setmanes va obrir el Tast & Cafè, un bar-restaurant situat al passeig de Manuel Girona de Barcelona. Ocupa un local que feia temps que estava tancat (antigament allà mateix hi havia hagut el restaurant A la Menta). Al capdavant del negoci hi ha dos excambrers del Dole Cafè, del carrer Capità Arenas cantonada amb Manuel de Falla, que van decidir establir-se pel seu compte.
Per l’oferta que fan i la proximitat que hi ha entre els dos establiments la clientela potencial és coincident, i els últims que s’han establert, Tast & Cafè, s’han hagut d’espavilar per diferenciar-se del Dole Cafè. I com que tant la qualitat del producte com el servei que ofereixen són molt similars han hagut de posar l’accent diferenciador en els preus.
Així, un cafè (€1,20) i un minicroissant Sacha (€ 1,50) et surt al Tast & Cafè per € 2,70, mentre que els mateixos productes consumits al Dole Cafè te’ls cobren a € 3,20 (1,30 + 1,90), és a dir, un 18,5 per cent més, una diferència de preu molt considerable. La conseqüència lògica és que el boca-orella ja ha començat a funcionar, i l’establiment de Manuel Girona ja està captant clientela del de Capità Arenas.
Quin pot ser el següent pas? Quan el Dole vegi que corre el risc de perdre més clientela en favor del Tast és de preveure que, per tal d’intentar retenir-la, revisi els preus a la baixa per posar-se en línia amb el seu nou competidor; especialment el preu del minicroissant, que el vénen un 27 per cent més car. Doncs bé, una cosa de tant sentit comú i tan senzilla com aquesta és la base de l’economia de mercat que alguns tant s’obstinen a criticar.
Per l’oferta que fan i la proximitat que hi ha entre els dos establiments la clientela potencial és coincident, i els últims que s’han establert, Tast & Cafè, s’han hagut d’espavilar per diferenciar-se del Dole Cafè. I com que tant la qualitat del producte com el servei que ofereixen són molt similars han hagut de posar l’accent diferenciador en els preus.
Així, un cafè (€1,20) i un minicroissant Sacha (€ 1,50) et surt al Tast & Cafè per € 2,70, mentre que els mateixos productes consumits al Dole Cafè te’ls cobren a € 3,20 (1,30 + 1,90), és a dir, un 18,5 per cent més, una diferència de preu molt considerable. La conseqüència lògica és que el boca-orella ja ha començat a funcionar, i l’establiment de Manuel Girona ja està captant clientela del de Capità Arenas.
Quin pot ser el següent pas? Quan el Dole vegi que corre el risc de perdre més clientela en favor del Tast és de preveure que, per tal d’intentar retenir-la, revisi els preus a la baixa per posar-se en línia amb el seu nou competidor; especialment el preu del minicroissant, que el vénen un 27 per cent més car. Doncs bé, una cosa de tant sentit comú i tan senzilla com aquesta és la base de l’economia de mercat que alguns tant s’obstinen a criticar.
4 comentaris:
Amb els anys he descobert que molts dels que la critiquen ni tan sols jugaven a posar una botigueta al pedrís de casa quan eren petits i aquesta relació se'ls escapa. Ho sabies que n'hi ha que neixen funcionaris? Per cert, potser ho entendrien si l'exemple el posessis amb un intercanvi de productes ecològics. "Ve un pagès vegà al mercat d'intercanvi amb dues cols, que intercanvia per un jersei de llana teixit a mà. La pagesa vegana -of course- del seu costat ha collit quatre cols i accepta un jersei -de llana i bla bla bla- per les quatre cols. El primer pagès s'empipa i l'acusa de capitalista. Acaben a ca'ls mossos". Doncs, això.
I el dels preus més alts acusarà als treballadors de cobrar massa i els baixarà els preus o farà algú fora i els que quedin hauran de fer més hores (40 oficials, 52-54 reals). A més, aprofitaran per reduir la dosi de cafè o el pes de les pastes o demanaran promocions als productors, reiniciant la roda de les baixades de preu, de qualitat i els acomiadaments.
Si fossin empreses grans, on hi ha tres o quatre, els preus s'arreglen a les conegudes reunions nocturnes.
Etc, etc. No estic ficat-me amb el lliure mercar, però sembla que això és tant utòpic com les de l'altre costat.
Clidice,
Molt didàctica tu, com sempre ;-)
I sobre els que neixen funcionaris i n'acaben sent, a mi em fa molta gràcia quan me'ls trobo en simposis i altres saraus -normalment finançats amb diner públic- i veig que sense posar-se vermells es posen a impartir doctrina d'emprenedoria als joves i no tan joves, com si fos el gran descobriment del segle XXI. Ho fan, a més a més, amb una suficiència molt emprenyadora, perquè ells són el millor exemple de quin és el perfil del no emprenedor.
Jordi,
Encara que diguis que no t'estàs ficant amb el lliure mercat queda clar que, com a mínim, no n'ets un gran partidari, i ho respecto, és clar. Jo, en canvi, en sóc un ferm defensor, no perquè m'entusiasmi, que no m'entusiasma, sinó perquè anant pel món no he trobat cap altre sistema que sigui menys dolent ;-)
Y donde está ahora el Tast Café??
Ya no existe,se fue a la mierda. Al autor del articulo que piense un poco antes de ir a lo facil (los precios) y se informe mas de lo que escribe. Malo no,lo siguiente.
Publica un comentari a l'entrada