.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dijous, 21 d’agost de 2014

Recuperació o enganyifa?

El govern Rajoy va rebre del govern Zapatero una herència econòmica lamentable, però com que d’això en aquest blog ja se n’ha parlat sovint avui no hi insistirem. Però aviat es van començar a escoltar discursos governamentals que semblaven més dirigits a prendre’ns el pèl que a qualsevol altra cosa.
Algunes persones, poques, sempre propenses a creure’s tot el que vingui del govern, van fer un acte de fe i s’ho van creure. Però tot i les promeses d’una segura recuperació econòmica, des del punt de vista de les persones –que, no ho oblidem, és l’únic punt de vista que hauria de comptar- aquesta no s’acaba de concretar mai. Ara tot són promeses vagues i indefinicions frustrants.
Darrerament, des del govern ens asseguren que ja es comença a veure la llum al final del túnel de set llargs anys d’una profunda i creixent crisi econòmica generalitzada, i com a exemples de la suposada recuperació econòmica ens trobem amb situacions com aquesta:
I d’això els membres del govern, amb unes galtes que se les trepitgen i sense ni posar-se vermells, en diuen clars símptomes de recuperació. I algunes persones, poques, sempre propenses a creure’s tot el que vingui del govern, s’ho creuen, i fins i tot seran capaces de tornar-los a votar. Masoquisme inconscient? Potser sí.

Altres, diria que la majoria de la població, observant tot el que ens envolta arribem a la conclusió que no ens hem de deixar entabanar més pels trileros encorbatats que ens governen. Alguns, molts, experimentem un cabreig creixent i del tot justificat que, necessàriament, s’haurà de concretar via vot en les properes convocatòries electorals, posant a cadascú al lloc que li correspon.

(Les il·lustracions són d’El País)

2 comentaris:

Clidice ha dit...

Manta vegades l'humor (macabre?) és l'únic que ens salva l'equilibri mental. Però el que no em deixa de sobtar és com milions de persones viuen cegues a la realitat.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
A les persones intel·lectualment poc exigents que, no ens enganyem, són la majoria, els és més còmode viure enganyats que acceptar la realitat que els envolta. En aquest sentit i encara que a alguns no ens agradi, no és casualitat que la tele més vista a Catalunya sigui T5...