.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dijous, 14 d’agost de 2014

"La perversió del llenguatge"

El meu article de La Veu de l'Anoia. En la versió paper el trobareu a la pàgina 7 del nº 1.664, del 8 d'agost de 2014.

***

La perversió del llenguatge

Hi ha força confusió, interessada o no, en el termes que s’acostumen a utilitzar quan ens comuniquem, fins al punt que, tot sovint, assistim a una clara perversió del llenguatge. Quan davant d’una situació de manifesta precarietat laboral els nostres governants parlen d’una “clara recuperació econòmica” i d’una “creació neta de llocs de treball”, s’està pervertint el llenguatge. Així, de la substitució de cinc contractes laborals “normals” (quaranta hores setmanals i un salari digne) per set contractes “precaris” (quinze hores setmanals per un salari de misèria) en diuen creació neta de dos llocs de treball; s’ha passat de cinc a set treballadors ocupats. Però la realitat és que també s’ha passat de 200 a 105 hores setmanals contractades i, mentre els cinc treballadors anaven fent la viu-viu, els set treballadors precaris amb prou feines podran arribar a final de mes. Diguin el que diguin les estadístiques, no només no s’ha creat ocupació sinó que se n’ha destruït gairebé la meitat.

Quan a la biografia oficial d’un polític en comptes de dir que és advocat s’utilitza el terme "estudis de dret" també s’està pervertint el llenguatge: és una forma amable de dir que aquella persona no pot acreditar el títol universitari. Més. Dir-ne baixada d’impostos del que per a una gran majoria, a efectes pràctics, no deixa de ser un augment encobert de la fiscalitat és una clara perversió del llenguatge, com també ho és dir-ne pujada de pensions del que només és una pèrdua continuada del poder adquisitiu del pensionista. Però el governant, sabent que ens està mentint, ens ho va repetint amb cara de satisfacció i sense posar-se vermell.

Dir-ne cortesia del que és una evident descortesia constitueix una altra perversió del llenguatge. S’anuncia el començament d’un acte per a una hora determinada i de seguida surten amb allò tan molest de “si us sembla bé ens esperarem els cinc minuts de cortesia a veure si arriba més gent”, com si aquesta cortesia malentesa hagués d’estar per sobre de la clara descortesia cap als que han arribat a l’hora. I quan els ho fas veure alguns encara et miren malament. És el món al revés. Però deixant de banda la perversió del llenguatge sempre he pensat que la puntualitat no és una qüestió de cortesia sinó d'exigència ètica. De vegades m’he arribat a sentir estrany per arribar a l’hora que toca, però si volem tenir un país endreçat, seriós, respectat i modern, això de la puntualitat hauria de tenir molta més importància de la que, en general, se li dóna.

7 comentaris:

Clidice ha dit...

no se'm "linka" :(

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Tens tota la raó, ho sento, mea culpa, mea grandisima culpa! El diari encara no ha alliberat el meu article. Espero que entre demà i dissabte ja es pugui llegir.

Oriol G. ha dit...

Ser puntual no és arribar a l'hora exacta. Es Arribar 5 minuts abans, a l'hora, o 5 minuts després. Els que no entenen aquesta puntualitat, son -en realitat- uns "obsessos del temps". Són els mateixos que quan qualsevol cosa els impedeix a ells arribar a l'hora exacta, intenten obtenir la indulgència que ells mateixos no dispensen als demés.

Xavi COSTA ha dit...

I la Generalitat agafan ETT, en lloc de crear ocupació. Amb els diners dels PUJOL -que es nostre- es podrià crear treball

Miquel Saumell ha dit...

Oriol G,
No discutiré el que vol dir ser puntual perquè és sobrer. De Pirineus cap a munt tothom té clar que si et convoquen a les 14:15 a una reunió, aquesta començarà a les 14:15. Ser puntual no és cap obsessió, fa uns quants anys que viatjo i és així com ho he vist sempre a gairebé tot el món. Espanya (amb Catalunya inclosa) i els seus "5/10 minuts de cortesia" no és la norma sinó una mala excepció i, en aquest aspecte, donem molt mala imatge a l'estranger.

Xavi Costa,
No conec gens això que dius de les ETT i la Generalitat (jo m'he mogut sempre en el món de l'empresa privada), però l'objectiu d'una administració pública, Generalitat inclosa, no és crear ocupació sinó donar un bon servei al ciutadà i no posar traves a l’economia productiva (=empreses privades), que és aquí on s’ha de crear ocupació, perquè el país vagi endavant.
Per tant, amb els diners estafats pels Pujol, suposant que se'n recuperi algun (i deixa'm que aquí hi posi un gran interrogant), l'administració pública podria millorar el servei al ciutadà (llei dependència, etc), pagar als seus funcionaris allò que els ha estat "robat" (paga extra desapareguda, pèrdua de la capacitat adquisitiva, etc.) i, si molt m'apures, abaixar impostos. Però repeteixo, no és tasca de l'administració pública (excepte a Cuba i Corea del Nord) crear llocs de treball.

Xavi COSTA ha dit...

És clar que no és tasca crear ocupació, Però si fomentar-ho. No pot quedar-se al marge i inactius amb l´actual taxa d´atur. I aquí estem fallant. Tampoc és tasca seva vendre cotxes, però és clar que fomentant-lo (en aquest cas, per mitja d´ajudes com ha fet el govern espanyol), es venen més, i es mou l´economia, que és el que convé (i per cert, augmenten la recaptació). Ah!, I no és tasca del Govern crear llocs de treball, però els 216.000 funcionaris del Govern, un 19,54% per cada 1000 Habitants (la major de l´estat) son clarament 216.000 vots pels actuals mandataris, que possan a la seva gent.

Miquel Saumell ha dit...

Xavi Costa,

No entenc això: "els 216.000 funcionaris del Govern, un 19,54% per cada 1000 Habitants (la major de l´estat) son clarament 216.000 vots pels actuals mandataris". Potser ens podràs aclarir què vols dir exactament.

Dit això, els funcionaris que jo conec, i t'asseguro que en conec uns quants, en la seva gran majoria no voten "pels actuals mandataris". Et recordo que el vot és secret, i que "els actuals mandataris" no tenen manera de saber a qui voten els seus funcionaris ;-)