.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dimecres, 29 de juliol de 2015

Torna el franquisme?

Que comparant-lo amb els països del nostre entorn geopolític el sistema democràtic espanyol es va deteriorant és un fet difícilment qüestionable. Tots tenim al cap actuacions governamentals antidemocràtiques que vistes individualment potser ens podrien passar per alt, però que sumades i considerades globalment t’adones que la cosa és més greu del que a primera vista pot semblar. El fet és, però, que la malaltissa pretensió de càstig que han fet pública les autoritats espanyoles no és per xiular un himne o per mostrar determinades banderes —uns fets que, per altra banda, en democràcia tampoc haurien de ser punitius— sinó per no impedir (un club de futbol, una federació esportiva, un grup polític) que un tercer xiuli un himne o mostri una determinada bandera. Els governants espanyols pretenen ara que els organitzadors d’un partit de futbol assumeixin una responsabilitat que no els pertoca i, més important encara, que es facin còmplices de retallar la llibertat d’expressió. Però qualsevol demòcrata sap que aquesta línia vermella no es pot traspassar. Xiular és un dret, i mostrar l’estelada també, digui el que digui el govern de torn. No sóc dels que penso que el govern espanyol del PP sigui franquista, ni molt menys, però constato amb preocupació que les actuacions d’alguns dels seus membres s’assemblen cada dia més a lamentables pràctiques polítiques d’altres èpoques que semblaven definitivament arxivades per la història.

3 comentaris:

gloria abras pou ha dit...

Jo percebo que l'essència franquista no ha marxat mai i que una immensa majoria de gent del PP n'és clarament hereva.
La gent del PP intenten dia rere dia revertir en dictadura una democràcia ja de per sí molt fluixa. És el que diu Lluís Llach legítimament molest. és impensable que encara hàgim de cantar "L'estaca".
El franquisme no torna perquè mai no ha marxat. Es va fer una penosa i bruta transició i ara tenim el que es va sembrar.
Difícil quan no impossible acabar amb els feixismes.

Miquel Saumell ha dit...

Glòria,
Si ens centrem en el PP, sortosament a Catalunya la seva força és bastant limitada:
1/ 12,9% dels vots a les últimes catalanes, amb una clara tendència a la baixa.
2/ De 948 ajuntaments només en tenen un, Pontons.
3/ Cap consell comarcal.
4/ Cap diputació.
Dit això, segueixo pensant que el PP no és un partit franquista, tot i que de franquistes n'allotgen uns quants.

Oliva ha dit...

JO COM LA GLORIA,EL FRANQUISME NO HA MARXAT MAI DEL PODER.DIC PODER,BANCA,GRUPS MEDIATICS,JUSTICIA...EL PP,COM ALTRES PARTITS,JUGAN AL "CAMBALACHE",ARA EL SOBRES PER TU...ARA ELS ERE.PELS DE MES ENLLA.
"TEATRU I DEL MALO".UFFF QUIN FASTIC¡¡¡.