.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 2 d’octubre del 2015

La feina bruta de la diplomàcia espanyola

Dotzenes de milers de catalans residents a l’estranger s’han quedat sense poder votar per culpa del govern espanyol. El ministre Margallo, amb la complicitat dels ambaixadors, cònsols i personal diplomàtic repartits pel món, ha fet la feina bruta d’aquestes eleccions, és a dir, la de no permetre votar a dotzenes de milers de catalans, majoritàriament independentistes (després ho explico), que volien exercir el seu dret a vot i no han pogut. Aquests fets s’han denunciat a la justícia, i caldrà veure si els tribunals demostren que són independents del poder executiu i acaben enviant a la presó els culpables de delicte electoral. I menciono la pena de presó no per caprici sinó perquè així està contemplat per aquests delictes.

Critico sovint aquells que s’atribueixen, sense cap base, la voluntat dels que no han anat a votar. Avui, però, faré una excepció que no anirà més enllà d’una simple teoria tot i que, en aquest cas, està cent per cent basada en dades reals. Segons el resultat de l’escrutini del vot exterior tancat abans d’ahir, dues terceres parts dels pocs catalans forans que han pogut votar ho han fet a favor de les opcions independentistes. D’aquí se’n pot treure raonablement la conclusió que si tots els catalans que volien votar haguessin pogut fer-ho, s’haguessin expressat a les urnes en uns termes similars. Extrapolant les dades obtingudes dimecres s’ha calculat que si s’haguessin pogut comptar aquells vots, l’independentisme hauria guanyat dos diputats, amb tot el que això comportaria.

La diplomàcia espanyola ha tornat a jugar brut i ha guanyat aquesta batalleta, però no tinc cap dubte que la voluntat majoritària dels catalans acabarà superant totes les traves colonialistes i els entrebancs antidemocràtics de la metròpoli, i tard o d’hora serà reconeguda internacionalment i s’acabarà imposant. I és que així és la democràcia, una gran doctrina política en la que, dissortadament, no tothom hi creu amb la mateixa intensitat.

2 comentaris:

Daniel Vidal ha dit...

Benvolgut Miquel... com sempre, molt encertat el tema i el post.
Aquest és, per exemple, un dels punts més importants sobre els que jo treballaria.
Si, realment (i no és que en dubti, consti), el vot per correu no ha funcionat com cal, això caldria ser DENUNCIAT legalment, fins i tot, contra l'estat al Constitucional (i fora), ja que s'estaria privant d'un dret fonamental, quelcom MOLT greu.
Reitero, ja sigui per aquestes eleccions, o per qualsevol altra.
I aquí el que ens cal es una entitat que persegueixi jurídicament (la política, pels polítics) fins al final aquestes coses.
I l'afectació a la credibilitat i la mostra de poca qualitat democràtica de l'Estat, seria llavors indubitablement demostrada.

Miquel Saumell ha dit...

Daniel,
Gràcies pel teu comentari. Tinc entès que ja s'està posant fill a l'agulla per presentar les denúncies que toquin. Una altra cosa és si aquestes serviran per alguna cosa. Diria que no.