Els escoltes i de seguida t’adones que molta gent d’esquerres —i molt especialment aquells que disposen d’alguna quota de poder polític— pretén tenir el monopoli de la superioritat moral de la nostra societat. I, de tant repetir-ho, molta gent de bona fe se’ls acaba creient. Per entendre’ns, quan parlo de persones amb poder polític m’estic referint a aquelles que tenen signatura als diaris i butlletins oficials (DOG/BOE). Al meu entendre, però, aquesta pretesa superioritat moral de les esquerres només és un mite que cal posar al descobert, ja que no té res a veure amb la realitat que ens envolta.
La superioritat i/o inferioritat moral van amb la persona, no amb la ideologia. Tots coneixem persones d’esquerres que mostren sense complexos una vergonyosa inferioritat moral. I coneixem, igualment, persones de dretes que poden presumir amb orgull d’una gran superioritat moral. I també coneixem justament les situacions contràries. En la nostra societat hi ha, per tant, de tot, i la conclusió és que la valoració moral de les persones no va amb la seva ideologia política sinó amb la manera de ser de cadascú. Aquestes obvietats molta gent les pensa privadament, però cal també expressar-les en públic.
La superioritat i/o inferioritat moral van amb la persona, no amb la ideologia. Tots coneixem persones d’esquerres que mostren sense complexos una vergonyosa inferioritat moral. I coneixem, igualment, persones de dretes que poden presumir amb orgull d’una gran superioritat moral. I també coneixem justament les situacions contràries. En la nostra societat hi ha, per tant, de tot, i la conclusió és que la valoració moral de les persones no va amb la seva ideologia política sinó amb la manera de ser de cadascú. Aquestes obvietats molta gent les pensa privadament, però cal també expressar-les en públic.
5 comentaris:
Benvolgut Miquel
Estic molt d'acord amb les dues frases finals del teu escrit. La moral de les persones no està relacionada amb la seva ideologia (amb algunes excepcions com els feixistes, on sí que la ideologia destrueix tota moral). Ara bé, d'on treus que les esquerres es creuen superiors moralment? Segur que hi ha gent d'esquerres fatxenda que promulga això, com també hi són a la dreta. De noms, tots el podríem dir, d'una banda i de l'altra. Ara bé, la teva generalització en referència a tota l'esquerra no la compateixo gens, i fins i tot la trobo un pel injusta.
Sóc d'esquerres, ja ho saps. I m'he d'empassar molts gripaus dels meus coreligionaris, no només de partit. No sé si la moral, perquè entenc la moral com un quelcom a part, com la norma, però sí l'ètica -la pràctica de la norma- de les persones és la que marca. Vaja, que, com dius tu, va amb la bèstia ^^
Gràcies, Leo, pel teu comentari.
1/ Lamento que ho trobis injust, però només cal escoltar molts dels discursos de l'esquerra per arribar a una conclusió que, per altra banda, està àmpliament estesa.
2/ Comparteixo fil per randa el teu comentari sobre el feixisme, tot i que jo l'estendria també al comunisme; la ideologia comunista també destrueix tota moral.
3/ Ja dic en l'article que també hi ha gent de dretes que es considera moralment superior, però tot i que no t'ho puc quantificar amb xifres asseguraria que són bastants menys.
4/ Et proposo un exercici que potser és poc acadèmic però força significatiu: posa "superioritat moral" al buscador google i tu mateix treu conclusions. Potser conclouràs que no he exagerat ;-)
Clidice,
Ja pots suposar que m’ha agradat el teu comentari, especialment venint d’una persona que no només és convençudament d’esquerres com tu sinó que, a més, té càrrec polític d’elecció ciutadana.
Saps que no sóc d’esquerres, i diria que tampoc de dretes. Els liberals com jo, que som quatre i el cabo, ens podem donar el “gustasso” de criticar i alabar ara els uns i ara els altres, i agafar sempre el millor de cada casa. Això sí, no tenim cap partit que ens defensi ;-)
Presumir o tenir orgull d'una pretesa superioritat moral ja desqualifica la possible superioritat tant si ve de la dreta com de l'esquerra.
Bon cap de setmana!
Glòria,
També.
Publica un comentari a l'entrada