.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dimarts, 17 de maig de 2016

D’independentista ho és tothom. Sí, vostè també

Darrerament, quan em pregunten per què sóc més partidari d’una Catalunya independent que d’una Catalunya dintre d’Espanya, deixo de banda els contundents arguments clàssics que tots tenim a l’abast (lingüístics, culturals, fiscals, inversions, etc.) i contesto que, com a mínim, el meu independentisme està tan justificat com el de l’interlocutor que m’interpel·la. Estic dient que també considero independentista a qui pretén retreure’m que jo ho sigui? Doncs sí, vull dir exactament això.

Per poc que hi rumiem una mica aviat s’arriba a la conclusió que d’independentista ho és tothom, també els que pensen que no en són. O és que potser a un senyor de Càceres o a una senyora de Guadalajara els agradaria ser governats des de l’estranger, posem per cas des de París o Lisboa? Oi que els espanyols ni es plantegen la possibilitat de ser governats des d’un altre lloc que no sigui la seva capital, Madrid en aquest cas? Doncs a mi em passa el mateix, no m’agrada que em governin des de l’estranger i, per mi, l’estranger comença a dos-cents kilòmetres de Sarrià en direcció oest.

No cal dir que qui ha de decidir quin és el seu país, Catalunya en aquest cas, són els seus propis habitants. Ningú més, perquè no s’entendria que aquestes decisions es preguessin des de l’estranger. Per tant, bon rotllo amb francesos, espanyols i andorrans, només faltaria, però cadascú a casa seva... y Dios en la de todos. Tothom té dret a mantenir la seva independència, i això vol dir que s’ha de comprendre i respectar que els catalans també vulguin defensar la seva. Sempre que els vots així ho decideixin, és clar.

9 comentaris:

luis ha dit...

Miquel, el que tu dius que es estranger saps que no ho es. En un futur ja veurem. Ah, i parlant de vots que jo sapiga el 27S ja es va votar (plebiscit) i la cosa no va sortir gaire bé o no? I ho diu un que va votar Junts pel Sí. Potser amb la independència aniriem millor qui sap, pero actualmente toca parlar de temes molt mes importants o no? El Puigdemomt sembla que no ho te clar.

Clidice ha dit...

No entenc aquesta, que en podríem dir, disglòssia política que instauren els unionistes entre parlem d'independència o de coses importants i que interessen i afecten a la gent?

Perdoneu, però és parlar ben bé del mateix. Sense l'una no se soluciona l'altra. Per tant, els bcncomunaires, els unidos, els ciudadanos, els populars, els socialistes(?) que són els que més controlen els mitjans, més que res perquè tots són filials de partits ultranacionalistes espanyols, farien bé, que no ho faran, d'abandonar aquesta fal·làcia i començar a mirar la realitat. Si no hi ha misses no hi ha solucions als problemes. Les misses se les enduu madriT (concepte). Ergo, sense independència no hi ha solució als "temes importants".

Per cert, quan em vénen amb el rotllo del nacionalisme tronat, jo també pregunto: i doncs? per què no et deixes governar per Brussel·les, per exemple? París? Londres? Roma? La resposta és invariable: "no és el mateix". No?

Salut

Miquel Saumell ha dit...

Luis,
Segur que tu saps moltes coses però el que jo sé només ho sé jo.
El 27S els resultats van ser: Sí 48%, No 39%, 11% NS/NC. Només amb un referèndum comme il faut sabrem si el Sí assoleix o no el 50% més un vot.
El president Puigdemont asseguraria que ho té "cristal clar", i sobre la resta del teu comentari ja t'ha respost la Clidice.

Clidice,
Molt ben explicat. És curiós, aquestes obvietats (si més no, per nosaltres són obvietats) no les entenen els "independentistes espanyols" als que he dedicat el meu article ;-)

luis ha dit...

Miquel, de les eleccions poca cosa a dir. Ara parleu, i em sembla bé, del referèndum, però les eleccions del 27S com va dir el Mas eren plebiscitàries. L´endemà Antonio Baños deia que el plebiscit s´havia perdut. Ara per a molts sobiranistes la victòria va ser clara i àmplia. Clicide, la teoria de que els problemes importants solament se solucionen amb la independència és falsa. Aquí no malgastem en ambaixades, consells comarcals, sous vitalicis...? Reflexioneu. Madrid te part de culpa, pero no tota. No cal mentir. De bon rotllo!

gloria abras pou ha dit...

Però, Miquel, el mal està en que ells mai no ho entendran això i seguiran amb el mantra "esto es España" i deien, diuen i diran que es vol trencar la unió d'aquest país únic, gran i lliure i destinat a ser universal. Qui els cura d'una menjada de cervell així?

Miquel Saumell ha dit...

Luis,
Queda molt clara la teva postura.

Glòria,
Gràcies. Només els curarà que en el referèndum que tard o d'hora es farà el "Sí" superi la meitat més un dels vots, llavors ho veuran clar.

luis ha dit...

Miquel, no vull ser pesat. Ara digam, aquí no malgastem en ambaixades, consells comarcales, sous vitalicis...? Ara, que Madrid ens roba es real. Pero la Generalitat també. O no?

gloria abras pou ha dit...

Tant de bó sortís majoria de Sí a la independència però, Miquel, ni així ho podran entendre, passarem per falsos i manipuladors, Catalunya és d'ells i ells tenen l'última paraula sobre la nostra terra i la nostra llengua que ja hauríem d'haver substituït per la seva. Una part molt important i poderosa d'Espanya s'ha detingut al segle XV, sent rebuig per la democràcia i adora l'estil militar autoritari, dictatorial. Sé que no et dic res de nou però si s'imposés la independència, no comptem mai amb la seva comprensió. Podria dir que no ens fa cap falta però diria una mentida. Altra cosa seria que els governs de Madrid i la democràcia espanyola tinguessin el tarannà que ha permès una constitució com la britànica.

Miquel Saumell ha dit...

Glòria,
Salvant les distàncies, les reaccions de la metròpoli em fan pensar una mica en el posicionament del Govern espanyol de finals del XIX, just abans de perdre les colònies. Com bé dius, tenen el sentit de propietat, és a dir, per a ells Catalunya no és Espanya sinó que és d'Espanya. Al final, però, si la majoria de catalans opta per la independència Espanya ho haurà d'acceptar, encara que no els agradi. Sortosament estem sota el paraigües de la UE que, arribat el moment, imposarà la democràcia al seu soci, ni que només sigui per interès propi. N'estic convençut. Cal no oblidar que Catalunya seria contribuent net de la UE.