Si una empresa no acaba de rutllar i l’amo rep una oferta d’un comprador interessat, el millor que pot fer és considerar-la seriosament. Molt resumit i deixant de banda les divergències familiars que hi puguin haver entre les diferents branques de la tercera generació de propietaris, això és el que està passant a Freixenet. No és cap secret que des de fa temps l’empresa no acaba de rutllar, i només cal fer una ullada a les xifres comptables que s’han fet públiques per constatar-ho.
En el sistema capitalista, que feliçment és el nostre, els ciutadans tenen llibertat per comprar i vendre les seves propietats, i això inclou també les seves empreses. Doncs bé, ara ha sorgit un candidat alemany per convertir-se en el nou propietari de Freixenet, i els actuals propietaris sembla que estan d’acord en vendre. És així de senzill. Venedors i compradors es posen d’acord en el preu i van a cal notari a escripturar la compravenda. Així funciona el nostre dia a dia empresarial.
Desconec les causes que han motivat la situació delicada de l’empresa. Segons sembla, un dels debats interns que hi ha hagut a Freixenet és la seva política de preus. Sent el primer exportador de cava de l’estat, el seu producte no és precisament el millor exemple d’un cava de qualitat, i llavors un preu de venda al públic reduït és bàsic per mantenir la clientela dels Carta Nevada i similars, base de la seva exportació.
No cal dir que d’aquesta operació se’n poden fer lectures molt diverses, i jo en faré una de molt positiva. Així, si s'acaba confirmant, la venda de Freixenet a uns alemanys serà una nova constatació que la inversió estrangera a Catalunya no només no s'atura sinó que va a més, i això és una excel·lent notícia pel país.
En el sistema capitalista, que feliçment és el nostre, els ciutadans tenen llibertat per comprar i vendre les seves propietats, i això inclou també les seves empreses. Doncs bé, ara ha sorgit un candidat alemany per convertir-se en el nou propietari de Freixenet, i els actuals propietaris sembla que estan d’acord en vendre. És així de senzill. Venedors i compradors es posen d’acord en el preu i van a cal notari a escripturar la compravenda. Així funciona el nostre dia a dia empresarial.
Desconec les causes que han motivat la situació delicada de l’empresa. Segons sembla, un dels debats interns que hi ha hagut a Freixenet és la seva política de preus. Sent el primer exportador de cava de l’estat, el seu producte no és precisament el millor exemple d’un cava de qualitat, i llavors un preu de venda al públic reduït és bàsic per mantenir la clientela dels Carta Nevada i similars, base de la seva exportació.
No cal dir que d’aquesta operació se’n poden fer lectures molt diverses, i jo en faré una de molt positiva. Així, si s'acaba confirmant, la venda de Freixenet a uns alemanys serà una nova constatació que la inversió estrangera a Catalunya no només no s'atura sinó que va a més, i això és una excel·lent notícia pel país.
11 comentaris:
Interessant, sabia de les disputes internes de la família, però no la resta.
Unes caves catalanes a mans alemanes... no és una notícia que em faci il·lusió, tot i que molt d'acord amb tu en que és la primera llei del mercat; i encara hi afegiria en positiu que sempre és millor que canviïn de mans que no que tanquin.
Rosa
Rosa,
A mi tampoc m'entusiasma que unes caves catalanes passin a mans alemanyes, però encara em molesta més que els amos actuals amenacin dia sí i dia també amb deslocalitzar l'empresa fora de Catalunya (Bonet dixit). Això sí, sense explicar com deslocalitzes les vinyes, cosa que tampoc deu ser massa senzilla ;-)
Miquel, potser fora de Catalunya pagarien menys impostos. Jo faria ho intentaria fer el mateix. Crec que tu també. La pela es la pela! Tot te una llògica.
Luis,
De lògica cadascú té la seva.
Miquel, saps que tinc rao. La pela es la pela! estic segur que el 99% faria el mateix que vol fer el senyor José Luis Bonet. O almenys ho intentaria. Molta patria, molta patria però quan toques la pela la cosa canvia. Això es así.
Lluis,
Gràcies per il·lustrar-nos sobre què faria el 99% ;-)
LA PELA ES LA PELQ...I AQUEST CAVA MEDIOCRE...I EL SEU GERENT LLENGUA-LLARG I POC CONEIXEDOR DEL MERCAT...LA CABRA PELS SEUS PECATS...
Oliva una mica de respecte siusplau. Conec la familia Bonet i son bona gent. Que tinguin una ideología diferent a la teva no et dona dret a faltar el respecte. Miquel, sigui quin sigui el %, saps que una gran majoria intetaria fer el que vol fer el senyor José Luis Bonet. Y crec que tu també.
Oliva,
D'acord, el Carta Nevada, sent generosos, no arriba ni a mediocre. El gerent que dius no sé qui és. Al president Bonet sí que el conec personalment, des de fa anys, i he compartit amb ell determinats interessos que ara no són del cas. Però tot i la discrepància ideològica és una persona educada, i té tot el dret a fer amb les seves accions el que consideri més convenient pels seus interessos. El mateix dret que jo tinc de criticar algunes de les seves desafortunades manifestacions públiques. Desafortunades per mi, és clar.
Luis,
No insisteixis en encasellar-me, jo sempre vaig per lliure. Sempre.
Miquel, ara em diras que la pela et dona igual? Va home! si tu estiguesis en la mateixa situació i et diuen que fora de Catalunya et podries estalviar uns quants millons d´€ no ho faries? jo crec que sí!
Luis,
Que cansat és el teu discurs del "sostenella y no enmendalla"!
Publica un comentari a l'entrada