El títol d'aquest article té dos diacrítics: té/te, salvat per la nova normativa, i molt/mòlt, que ha quedat eliminat.
Recordem els catorze (*) diacrítics salvats per l’IEC:
bé / be
déu / deu
és / es
mà / ma
més / mes
món / mon
pèl / pel
què / que
sé / se
sí / si
són / son
té / te
ús / us
vós / vos
déu / deu
és / es
mà / ma
més / mes
món / mon
pèl / pel
què / que
sé / se
sí / si
són / son
té / te
ús / us
vós / vos
Però en ús de la meva llibertat lingüística no em limitaré a utilitzar només els catorze diacrítics contemplats en la nova normativa. Així, sempre que ho consideri necessari per a una millor comprensió del text, n’utilitzaré alguns més que ara quedaran eliminats com, per exemple:
dóna / dona
mòlt / molt
nét / net
ós / os
sòl / sol
véns vénen / vens venen
mòlt / molt
nét / net
ós / os
sòl / sol
véns vénen / vens venen
etc.
M'atreviria a dir que no seré l'únic que actuaré així.
***
(*) Correcció: em fan veure que, posteriorment a fer-se pública la llista dels catorze diacrítics salvats, hi van incloure sòl / sol. Doncs queda dit, els diacrítics salvats són quinze.
6 comentaris:
Sí, Miquel però el diacrític no marca la pronúncia. Que jo sàpiga només serveix per distingir paraules que s'escriuen de la mateixa manera però que tenen diferents significats.
Per començar la pronúncia difereix moltíssim entre uns llocs i altres. A Girona diem "residencia" encara que s'escrigui "residència". I aquí ja sé que l'accent no és diacrític i, per tant, hauria de marcar pronúncia.
Ei, jo els mantindria i, per poc que pugui els seguiré posant però el que et deia, no marquen pronúncia.
Hi toca el sol al sol?
Glòria,
Discrepo. A Riudellots no ho sé, però a Sarrià t'asseguro que alguns diacrítics marquen també la pronúncia. Ós i os, sense anar més lluny.
S'anomena accent diacrític aquell accent que es col·loca sobre algunes paraules, que seguint les normes generals no haurien de portar accent, per distingir-les d'unes altres paraules que s'escriuen igual però que tenen un significat diferent.[16].IEC
Com pots veure es tracta de distingir paraules idèntiques amb diferents significats al marge de la pronúncia.
En castellà s'escriu "mas" o "más" segons sigui conjunció o adverbi, "solo" o "sólo" sempre i quan aquest últim es pugui substituir per "solamente". Per cert el diacrític de "solo" la RAE el va suprimir fa temps.
No tens perquè tenir confiança en la meva afirmació que prové de bones fonts però sí que pots contrastar la informació que et dono sense cap ànim de polemitzar.
Jo sóc partidària de mantenir-los però, quan no s'utilitzin, pel context sabrem que ens diuen com succeeix a tants idiomes.
Glòria,
Una cosa no treu l'altra. No sóc cap expert en aquesta matèria, però quan estic parlant i vull distingir un "os" (hueso, en espanyol) d'un "ós" (oso, en espanyol) a Sarrià ho pronunciem diferent. I a Riudellots diria que també ;-)
Miquel,
Potser no m'he sabut fer entendre.
Seguirem pronunciant-ho diferent o igual, depèn, encara que prescindim de l'accent.
Trobaré una explicació més convincent que la que et donem l'IEC i jo. N'hi ha per sucar-hi pa.
Glòria,
Gràcies, però no cal que hi perdis més el temps. Aquí ningú ha de convèncer ningú, tothom s'expressa com vol i hi diu la seva amb total llibertat. De fet, jo diria que en el fons estem dient el mateix.
Publica un comentari a l'entrada