.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 4 de novembre del 2016

Dormir una hora més, o no

(L’article original en versió paper es va publicar el 28 d'0ctubre de 2016 a la pàg. 6 del núm. 1.780 de La Veu de l'Anoia)

Aquest cap de setmana se’ns torna a imposar el canvi d’hora, una mesura impopular per a la majoria dels ciutadans. Diuen alguns experts que canviar l’hora dues vegades l’any té alguns avantatges, i no ho negaré, però estic segur que els inconvenients generats els superen amb escreix. Aplicar el canvi d’horari en una granja de vaques, per exemple, resulta més complicat del que pot semblar, ja que són animals molt sensibles als canvis. Així, els ramaders han de modificar els horaris amb lentitud, uns minuts cada dia fins a completar la totalitat dels seixanta distribuïts entre diverses jornades, per tal d’evitar que les vaques s’estressin i disminueixin la producció de llet. Un altre exemple ben diferent es dóna en els hospitals, on les medicacions estan pautades perquè els malalts se les prenguin cada ics hores, i en aquests casos els canvis també s’han d’aplicar sense brusquedats.

Però les coses són com són i no com ens agradaria que fossin. Així, el diumenge que ve tindrà 25 hores, una durada que queda compensada per les 23 hores d’un diumenge de primavera. La majoria dels mitjans de comunicació ho resumeixen dient que diumenge dormirem una hora més —ho podreu comprovar mirant els diaris de demà passat—, i no són capaços d’anar una mica més enllà. Que una jornada de 25 hores, una situació que només es dóna un cop l’any, s’associï a dormir una hora més ens dóna pistes sobre la mentalitat més aviat mandrosa imperant en el nostre país. Ep, amb totes les excepcions que calguin, que algunes n’hi deu haver. Jo mateix, sense anar més lluny, estic segur que la nit de dissabte a diumenge no dormiré més que qualsevol altra nit.

Destinar aquesta hora de més de diumenge a dormir és, al meu entendre, una bona manera de desaprofitar l’oportunitat que se’ns presenta de gestionar amb intel·ligència un dia més llarg que els altres. Al meu entendre, donaríem més bona imatge de país si associéssim aquesta hora extra de diumenge a aprofitar més el temps, a poder fer altres coses més útils com, per exemple, llegir una hora més, passejar una hora més, fer una sobretaula més llarga, etc. Però, ben pensat, tampoc és exactament així. Una part d’aquest temps extra de diumenge l’haurem d’utilitzar a canviar l’hora dels dispositius que no ens la canvien automàticament com passa amb els telèfons i els ordinadors: els rellotges de sobretaula i de polsera, el rellotge del cotxe, televisors, aparells de dvd i vídeo, i tots aquells dispositius que encara no porten incorporat l’internet de les coses.