.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dimarts, 8 de novembre de 2016

Pells i pells


Molt sovint els activistes de Peta i altres organitzacions animalistes juguen amb la desinformació de molta gent, i utilitzen uns arguments maximalistes farcits de demagògia barata que, amb l’excusa de protegir els animals, es redueixen a res de pell i no se’n parli més. A veure, no tinc cap animal a casa ni tinc previst tenir-lo, però això no vol pas dir que sigui partidari del maltractament dels animals, ni molt menys. Encara aniré una mica més enllà: per motius obvis que qualsevol persona amb una mica de sentit comú pot comprendre, estic en contra de les persones que es manifesten molt animalistes i, alhora, són capaces de tenir el seu gos tancat tot el dia en un pis petit.

Però ni sóc vegà (vegan en anglès, que en català aquest terme encara no surt als diccionaris) ni admeto que m’intentin imposar la cultura de l’alimentació vegana. M’agrada el fuet i la secallona, i també les botifarres; les salsitxes no tant. M’agraden les costelles de xai sempre que no xaiegin, i els filets i els entrecots de vedella poc fets. També m’agrada molt l’steak tartar i altres productes del món animal que no detallaré per no allargar-me. A més, porto sempre sabates de pell, i de pell també és la corretja del meu rellotge, la meva cartera de butxaca, el cinturó que m’aguanta els pantalons, els guants pels dies que fa molt fred, els sofàs que tenim a casa, la tapisseria del cotxe que utilitzo, i un munt de coses més. M’agraden molt algunes de les bosses de pell —no necessàriament d’una marca coneguda— que porten les senyores elegants. Jo mateix, durant molts hiverns, he portat una jaqueta de pell de double face que he passejat per mig món; és una peça de vestir que abriga força i alhora és molt lleugera i còmoda de portar.

Tots els productes de pell que he detallat tenen una característica comuna. Estan fabricats amb subproductes d’animals utilitzats, bàsicament, per aprofitar la carn, destinada a l’alimentació humana. Si la pell d’aquests animals no s’utilitzés per fabricar productes útils com els descrits abans, tampoc es podria llençar així com així. Però, si per aquest comentari he escollit el títol Pells i pells, és per alguna cosa. Així, el mateix argument també em serveix per oposar-me a l’explotació d’animals que només s’utilitzen per aprofitar la pell i no la carn. Això vol dir que em manifesto en contra dels abrics de pell fina com, per exemple, el visó. S’han de saber diferenciar bé les pells subproducte de les pells producte. En la majoria de les campanyes i discursos sobre l’animalisme i el veganisme hi trobo a faltar aquesta diferenciació.