.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dilluns, 12 de desembre de 2016

Fumar mata. Votar, no

Foto: zazzle.es

Com que els resultats dels últims referèndums no han sortit com els convocants esperaven que sortissin (Brexit britànic, ratificació de l’acord de pau de Colòmbia, reforma de la constitució italiana, etc.), ara s’està posant de moda criminalitzar els referèndums. Molts dirigents polítics semblem estar interioritzant aquella peculiar teoria de Winston Churchill que deia que “l’únic problema de la democràcia és que la gent vota el que vol”. Votar potser és un problema, però només ho és pels governants que en pateixen directament les conseqüències si no surt allò que tenien previst que sortís. Les enquestes, massa sovint, s’equivoquen, i una votació —la màxima representació de la democràcia— sempre és una porta oberta a qualsevol sorpresa inesperada.

Ara que el mantra anterior (“el toro no sufre”) a Espanya ja no dóna gaire més de si, s’han tret de la màniga un nou mantra, aquest més rebuscat, que combina els referèndums amb el dimoni. Així, últimament no parem d’escoltar que “los referèndums los carga el diablo”. La transcric en espanyol perquè la frase la diuen més allà que aquí, vull dir més enllà de la Franja de Ponent. Les autoritats espanyoles no es poden treure del cap el referèndum que molt aviat es farà a Catalunya, i es tracta d’anar minant el terreny i d’anar preparant psicològicament el personal amb aquesta perversa associació d’idees, esperant que algun il·lús els la compri.

El missatge de fons que ara se’ns intenta transmetre és ben clar: votar és perillós. És com quan en els paquets de cigarros van incorporar el “Fumar mata”. I, d’acord, fumar mata, però votar també mata? Tots sabem que no. Si, com diuen, el govern espanyol busca un consens polític ampli a Catalunya, no cal que perdin més el temps perquè el consens està perfectament definit des de fa temps. El consens es diu referèndum, i té el suport de més de les tres quartes parts del Parlament de Catalunya que, no ho oblidem, és la seu de la sobirania popular dels catalans. I no cal dir que el referèndum uns l’utilitzaran per votar sí i uns altres per votar no.

6 comentaris:

luis ha dit...

Miquel, votar no mata. Estic amb tu. Que si home, al 2017 hi haurà referèndum. Ara, el que no sabem es el que passara un cop sapiguem el resultat. Si surt NO per majoría absoluta Puigdemont dimitira? Si surt SÍ per majoría absoluta que passara? Es una vergonya que no expliquin res. Ja tu dic jo, tot es quedara igual.

Miquel Saumell ha dit...

Luis,
Si surt NO la independència òbviament no tirarà endavant, i si surt SÍ Catalunya esdevindrà un nou estat d'Europa, prescindirà dels peatges espanyols i passarà comptes directament amb Brussel·les com a contribuent net de la UE. I amb Espanya es mantindran les millors relacions entre veïns, perquè això anirà en interès de les dues parts.

Oliva ha dit...

...SI ELS QUATRE "XIMPLES",PATRIOTES SENSA CERVELL,DEIXAN DE FOTRE ETXEGALLADES,POTSER SI QUE VOTAREM,PERO SI LA "COSA"VA COM ARA...
A "MADRIZ",UN DIA D'AQUEST ELS HI FARAN "LA OLA".

luis ha dit...

Miquel, un nou estat d´Europa? Una cosa és el que volem i una altra la realitat. El senyor Puigdemont en cap moment a dit que si guanya el SÍ per majoría absoluta Catalunya automaticament esdevindria un nou estat d´Europa. Jo no ho tinc tan clar. I tenim un exemple molt clar: la consulta del 9N del 2014. Si el referèndum no es legal, no servirà de res.

Miquel Saumell ha dit...

Oliva,
Comparteixo les teves simpaties per aquesta colla d'irresponsables.

Luis,
Va, no hi tornis, que ahir ja va quedar clar ;-)

luis ha dit...

Ahir va quedar clara la teva opinió. Només això. I la teva opinió és tan valida com la meva. I en realitat, tu i jo, l´únic que fem és especular amb el futur.
En definitiva, no torno, simplement vull saber el que passara en el futur. Un futur que el nostre Govern no ens explica.