.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dimecres, 7 de desembre de 2016

Siguem seriosos!

Segons els resultats de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, els tres partits que s’hi van presentar amb un programa unívocament independentista (Convergència, Esquerra i la CUP) van obtenir el 48% dels vots. Els partits que es declaraven unionistes (ciudadanos, populares i socialistes) van assolir el 39%, i els partits que van demanar expressament que no se’ls inclogués en cap d’aquests grups, l’11%. D’aquests últims, uns ho van demanar jugant amb una ambigüitat calculada que els sembla que els pot donar més vots (CSQEP), i uns altres perquè són perfectament conscients que els seus votants són políticament transversals com, per exemple, el PACMA.

Aquest és l’escenari polític actual de Catalunya: una inqüestionable majoria independentista. Que després aquest escenari s’hagi traduït en una majoria absoluta independentista al Parlament només és el resultat d’una llei electoral que, com gairebé totes, no compleix el que hauria de ser la regla bàsica d’una democràcia, i és que tots els vots han de valer igual. No cal dir que, sense anar més lluny, a Espanya això tampoc es compleix: Rajoy ha governat durant quatre anys amb una majoria absoluta parlamentària tenint només el 44% dels vots. Un altre exemple ben recent: als Estats Units el president electe ha tret dos milions de vots menys que la seva contrincant.

Així, mentre que, a Espanya, els que es consideren espanyols i que ahir estaven de celebració són una amplíssima majoria, a Catalunya estan lluny d’arribar a la meitat de l’electorat. Doncs bé, amb aquesta situació tan privilegiada que té actualment l’independentisme, costa d’entendre que la nostra classe política independentista estigui fent tant el burro i ens facin passar tanta vergonya aliena amb aquesta provocació de parvulari sobre si obrirem o no l’ajuntament el dia de la constitució, sobre si anirem a treballar per fer enfadar el virrei i altres collonades per l’estil. Em sap greu publicar aquest article però algú ho havia de dir. Siguem seriosos, posem-hi una mica de seny!

3 comentaris:

luis ha dit...

Miquel, dius que hem de ser seriosos. Em fa molta gràcia! Ara resulta que UDC (Unió=unionista) segons tu no eren unionistes. Ara resultarà que els senyors Duran i Lleida i Ramon Espadaler són independentistes. Amb tot el respecte del món i bon rotllo,però un no pot demanar seriositat quan ell mateix no accepta una derrota (eleccions).

Miquel Saumell ha dit...

Luis,
Aquí s'hi ha de venir amb els deures fets. Aquesta gent que dius, amb tots els respectes per la seva ideologia, es van presentar a les eleccions i van treure el 2,5 per cent dels vots i zero diputats. No sé si han acceptat la seva estrepitosa derrota electoral, això els ho hauries de preguntar a ells.

luis ha dit...

Miquel, nomes van treure el 2,5% dels vots ara en el teu 39% no estan. Que estrany. Potser UDC no va acceptar la seva estrepitosa derrota electoral, però hi han altres que tampoc accepten derrotes. Però es igual.