Més que diàleg és ofegament financer

Diuen que els ministres espanyols han rebut instruccions del presidente Rajoy encoratjant-los a mantenir un diálogo franco amb les autoritats de Catalunya, un diàleg que, a la vista dels nombrosos processos judicials que s’han anat obrint darrerament, en aquests últims anys pràcticament no ha existit. Amb Catalunya, Espanya ha practicat el joc del garrot i la pastanaga però... sense la pastanaga. I Espanya ho pot fer, té la clau de la caixa. Resulta, doncs, creïble aquest sobtat canvi de tarannà, aquesta nova etapa de diàleg que se’ns anuncia? Per mi, no, i als fets recents em remeto.

Per culpa del pèssim finançament que tenim per part d’Espanya, Catalunya necessita urgentment treure diners de sota les pedres. Els molts diners que marxen de Catalunya es combinen amb els pocs diners que tornen, siguin en forma de transferències o mitjançant inversions públiques. Però va ser anunciar la Generalitat un nou impost a les begudes ensucrades que, immediatament, Espanya se’l va apropiar. I com que segons la legislació vigent Espanya sempre té preferència i, per altra banda, no es pot gravar dues vegades el mateix fet impositiu, Catalunya s’ha quedat sense aquest impost.

Ara, en previsió que aquests impostos es puguin acabar transferint a les autonomies, a Madrid el posaran a cost zero i seguirem sense tocar ni un euro. Si per part d’Espanya això no és molta mala idea, s’hi assembla molt. Recordem que va passar exactament el mateix amb la taxa sobre els dipòsits bancaris. Quin és l’objectiu d’Espanya amb aquestes actituds tan poc lleials i gens amistoses amb Catalunya? L’ofegament financer de Catalunya mentre, amb aquell gran cinisme que caracteritza els governants espanyols, parlen d’un diàleg en el qual no creuen ni hi han cregut mai.