.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dimecres, 21 de desembre de 2016

Pluriactivitat

Segons la Seguretat Social s’entén per pluriactivitat la situació del treballador per compte propi i/o d’altri les activitats del qual donen lloc a l'alta obligatòria en dos o més Règims diferents del Sistema de la Seguretat Social. En termes laborals, aquesta és la descripció oficial de pluriactivitat, però avui vull comentar una altra pluriactivitat que tots practiquem cada dia però de la que sovint els humans no en som conscients.

L’altre dia caminava per la Rambla de Catalunya de Barcelona i tot d’una se’m va acudir que els humans som uns sers privilegiats per la nostra capacitat de fer moltes coses alhora sense fer cap esforç especial. Em traslladava d’un lloc a un altre, intentava esquivar els xiclets i les caques de gos que alguns amos mal educats encara es resisteixen a recollir, mirava els aparadors de les sabateries i mentalment comparava preus i percentatges —admeto que això és una deformació professional—, observava com anava vestida la gent amb la qual em creuava, i tractava d’endevinar si aquell abric gris era cent per cent de llana o de llana barrejada amb fibra sintètica, o si aquella corbata era de seda natural o de fibra artificial. I, a més a més, de tant en tant mirava el mòbil i responia algun missatge, sense aturar-me. Resumint, practicava la pluriactivitat sense adonar-me’n.

I llavors vaig recordar els que diuen —o, més ben dit, les senyores que asseguren— que els homes no són capaços de fer més d’una cosa alhora, i que aquesta capacitat de practicar la pluriactivitat en la vida diària queda reservada a les dones. Vaig concloure que de persones equivocades, pluriactives o no, el món n’és ple, i que cap sexe en té el monopoli.

2 comentaris:

Clidice ha dit...

Benvolgut Miquel, quant de mal no ha fet el feminisme essencialista! Malgrat tot, va ser una gran cosa, perquè en molt poc temps, gairebé, només gairebé, ens va actualitzar a les dones. Quan algú em parla de no sé quines nicieses d'estar connectada a la natura, i la capacitat de fer mil cinc-centes coses alhora i no sé que més, em faig un tip de riure. Sóc mare de mascles i sé que això és del tot mentida, els homes i les dones funcionem culturalment, una part és biològica, és clar, però només la destinada a la reproducció, la resta és imposat per l'entorn i la cultura. Tu ets un home detallista i n'hi haurà que seran uns soques, en canvi se la passaran elaborant teories de física. Jo, en canvi, després de més de vint anys de viure al meu carrer encara no sé qui són els veïns, com aquell qui diu. I el meu fill petit, encara ho controla.

Apa, quin rotllo t'he fotut. Serà que estic en un seminari de gènere a la UOC, entre altres. Me'n torno a la Guerra Freda, on també me'n podries donar alguna lliçó!

Bones Festes a tota la família!

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Gràcies per les floretes, però qui sóc jo per donar-te a tu, precisament a tu, lliçons de pluriactivitat? Doncs això.
Bones Festes!