.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 22 de febrer del 2017

Refugiats

Dissabte passat ni em vaig plantejar si aniria a la manifestació en defensa dels refugiats, ja que feia molt temps que havia quedat amb gent de fora que, precisament dissabte, venia a passar el dia a Barcelona. Així que vam ocupar el dia amb una visita —molt interessant i recomanable, per cert— al recinte modernista de Sant Pau, el més important d’Europa, i un dinar amb sobretaula sense presses. Quan ens vam acomiadar se’ns havien fet quarts de vuit del vespre. Explico això perquè els comentaris que faré sobre la manifestació en favor dels refugiats no estan basats en la meva experiència personal sinó només en el que han explicat els mitjans de comunicació.

El suport als drets dels refugiats és políticament molt transversal i, sent així, em van sorprendre tantes banderes estelades i tan poques de les altres, com si allò fos una manifestació independentista. Per cert, s’ha de dir que TVE, una cadena espanyola que paguem entre tots, va censurar les estelades en els seus informatius, i és que aquesta gent deu portar la censura franquista incrustada en el seu ADN. Si parlem en termes de formacions polítiques amb representació parlamentària, a la manifestació hi van estar representats tots els partits menys el Partido Popular. Però, a Catalunya, aquest és un partit residual, amb només el vuit i mig per cent de suport electoral, i amb només un alcalde entre els 948 alcaldes que hi ha a Catalunya. Aquestes dades ajuden a entendre el divorci existent entre una gran majoria de catalans i el partit que governa Espanya. Amb el suport del PSOE, per cert.

També em va cridar l’atenció escoltar persones significades de l’esquerra més esquerranosa exigint que la Generalitat ignori la llei espanyola per poder acollir refugiats. Són les restes del naufragi psuquero, abans declaradament comunista i ara en mans dels comuns, els podemitas i laCaixa (pels molts milions de deute!). Són, en definitiva, els mateixos que exigeixen a la Generalitat que no deixi de complir cap llei espanyola per poder convocar un referèndum. Per entendre’ns, són els que propugnen la desobediència a la carta... sempre que la carta l’escriguin ells. Cal recordar ara els noms dels polítics, diputats i regidors, que fan aquest paperet tan contradictori? Diria que no cal, tots els tenim al cap.

Diuen que va ser la manifestació més important que s’ha fet a Europa en favor dels refugiats, i això ens indica que davant del trist paperot que fa la majoria dels governants europeus, encara hi ha molta gent sensible amb els drames humans. No entraré en el debat sobre la xifra de manifestants i sobre les discrepàncies entre els organitzadors i la Guàrdia Urbana, i és que aquestes discussions em fan molta mandra. De manifestants n’hi havia molts, moltíssims. En resum, un èxit de manifestació que ara només caldrà veure si es traduirà en mesures concretes en favor de facilitar la vida als refugiats o només es quedarà en això, en una gran manifestació per poder presumir de solidaritat i netejar algunes consciències.

15 comentaris:

Unknown ha dit...

Només m'importen els resultats. N'hi haurà? Molta gent al carrer, festivals i banderes però aquesta gent té ja assignat un sostre i un plat a taula mentre se li busca una feina per petita que sigui?

Miquel Saumell ha dit...

Glòria,
Exacte, aquesta és la pregunta.

Lectoracorrent ha dit...

M'amoïnen els comentaris que he llegit en xarxes socials o sentit a la ràdio d'aquells que diuen que primer som els d'aquí. Obliden quan, el 1939, els refugiats en altres països eren "els d'aquí". També vaig llegir en un mur de Facebook que algú deia que molta gent està en favor dels refugiats perquè "fa progre".

Jo vaig anar a la manifestació amb una crossa (algú em va fer la broma si era per fer com el cojo Manteca) i no vaig resistir fins al final, després d'una hora i mitja el meu genoll va dir prou. Però volia afegir-me a la protesta.

Per cert, podries haver animat els teus visitants i haver inclòs la manifestació en el programa del dia. Clar que les sobretaules poden ser molt atractives, especialment si el dinar ha estat molt abundant.

Oliva ha dit...

SEMBLAR SER,QUE LA DESOBEDENCIA TE "CARNET"...

Clidice ha dit...

Tot el meu entorn polític hi era, jo no hi vaig poder ser. Fa temps, ja, que sóc força prudent davant la possibilitat de canviar res amb manifestacions. Ara com ara, encara no n'hem vist cap resultat tangible de tanta performance. Em dec estar fent gran. D'altra banda, veient algunes persones que conec, molt afeccionades a manifestar-se molt i arremangar-se poc, ves què vols que et digui. #mandrainfinita

Sobre el drama dels refugiats en el món, no només el siris, ja fa temps que ho visc, però procuro evitar els gestos histriònics del bonisme. Cada dia més àcrata i amb menys sentit de l'humor.

luis ha dit...

Els diners de Catalunya no són il-limitats. Ara mateix, Catalunya no és super rica. Per tant hem de saber gestionar bé els diners que tenim. I no ho fem. Volem acollir refugiats a l´hora que la sanitat cada vegada està pitjor (això ho sé perquè el meu pare és metge d´un gran hospital). Patètic! Molta de la gent que surt a manifestar-se no sap re del que passa amb el tema sanitari. Una de les més grans empreses internacionals farmacèutiques és a punt de marxar-se de Catalunya. I si aquesta marxa, ho faran la resta. Solament demano una mica de sentit comú.
Estic gairebé segur que la majoria de manifestants de l´altre dia, si els diguessin que els han d´acollir a les seves pròpies cases dirien que no. Ara, sortir al carrer queda guai. Cinisme en estat pur!

Miquel Saumell ha dit...

Lectora corrent,
Mercè, sempre que es parla de refugiats també tinc molt present la diàspora republicana de 1939 i el bon acolliment dels exiliats per part de diversos països com, per exemple, Mèxic.
Dit això, la meva fe en els resultats que es poden obtenir de les mobilitzacions populars és més aviat escàs, tot i que alguna vegada també hi he anat.

Oliva,
¿?

Clidice,
Signo el teu comentari de la t a la r però, en el meu cas, com que sóc una mica més "veteranu" que tu, diria que el meu escepticisme és un pèl superior.

Luis,
Comparteixo el teu diagnostic, els diners s'han de saber gestionar bé, i una de les vies per fer-ho passa sempre per evitar intermediaris i comissionistes (tu ja m'entens).
També tinc familiars treballant a la sanitat pública, poca cosa m'has d'explicar.
Si no dónes en nom d'aquesta gran empresa internacional és com si no diguessis res. I dir, com dius, que si una empresa pren una decisió la resta farà el mateix com si fossin xaiets obedients i porucs, és no conèixer el món de l'empresa.
I sobre els manifestants de l'altre dia ho sento, no tinc la bola de vidre per saber la seva resposta.

luis ha dit...

Miquel jo mai dic mentides. Si dic una cosa és perquè la sé. Si no no ho diria. La gran empresa internacional, de la qual parlo, es diu Eli Lilly and Company. I si dic que la resta molt probablement faria el mateix (100% segur no hi ha res en aquesta vida) és perquè també ho sé. Si si ja t´ho dic jo, no tinc ni idea del món empresarial. Simplement tinc informació que segurament tu no tens. Potser, no ho sé, toca escoltar coses que no t´agraden i llavors comencem a parlar del mateix de sempre: intermediaris i comissionistes.
I respecte els manifestants de l´altre dia, es veritat que no tenim la bola de vidre per saber la seva resposta. Ara, ja podem intuir el que farien molts d´ells.

Miquel Saumell ha dit...

Luis,
Jo no he parlat de mentides ni de mentiders però quan un escriu ha de ser molt curós amb el que escriu, sobretot si pretén mantenir un mínim de credibilitat. Eli Lilly and Company té la seu principal a Indianapolis (Indiana, USA), i a Espanya té la seva seu i tots els seus serveis a Alcobendas (Madrid). Per tant, dir que "és a punt de marxar de Catalunya" si tu vols no és una mentida, però diguem que no reflecteix ni de lluny la realitat. I afegir que "si aquesta marxa, ho faran la resta" ja t'ho vaig respondre l'altre dia; no tinc res a afegir. D'afirmacions com les teves els britànics en diuen wishful thinking. Ser independentista no és cap obligació, però per defensar l'unionisme s'han d'utilitzar arguments sòlids i no intentar introduir el discurs de la por, que a Catalunya ja no fa por a ningú, ni les post-veritats de Mr. Trump. I aquí dono per acabat aquest debat.

luis ha dit...

Contesto per aclarir diverses coses. Quan parlava del tema sanitari em referia al fet que molt probablement deixaran d´invertir en Catalunya o invertiran molt menys. I dic deixaran perquè molts metges no poden receptar els seus medicaments perquè la Conselleria de Salut (no el Govern d´Espanya) decideix que cal ahorrar. T´agradi o no, això és una realitat. Si no no ho diria. I com tot al final va de diners, aquesta probable decisió ens perjudicarà igual.
I per acabar, que et quedi ben clar que sempre que dic alguna cosa és perquè tinc informació contrastada. Jo no defenso l´unionisme ni vull introduir el discurs de la por. T´has equivocat de persona. Jo estimo tant o mes que tu a Catalunya. Que et quedi molt clar.

Clidice ha dit...

Saps Miquel quan anàvem a classe, certament ja fa molts anys, que quan el professor o la professora preguntava sempre hi havia un company, o companya, decidits a fer-se una luxació d'espatlla aixecant el dit a punt de tocar el sostre amb un "senyoreta jo, jo, jo!". A risc de ser antipàtica amb algú, i sense cap ànim de polemitzar, cadascú coneix una franja del món empresarial segurament distinta. En el meu cas, una de les àrees, és la de la multinacional farmacèutica. I quan dic multinacional vull dir MOLT multinacional. I, pel que m'arriba, només fan que invertir més a Catalunya. Els en fot la independència i qualsevol altra collonada. I per què? Obvi, estan a TOTS els països del món i el que els motiva és, únicament, el compte de resultats i saben, perquè ho saben, en dono fe, que una Catalunya independent només és una nosa absolutament menor o, ves a saber, potser és una millora substancial. Perquè, al final de tot, Catalunya, independent o no, i potser més independent que espanyola, és el centre del comerç, transport i investigació de tot el sud d'Europa més senzill i interessant.

La resta ... sopars de duro.

luis ha dit...

Clidice, una mica de respecte siusplau. Jo només parlo del món sanitari perquè és l´únic món que conec. Que quedi ben clar. Quan deia que les multinacionals farmacèutiques probablement deixaran d´invertir a Catalunya ho deia perquè ho sé. I té tota la lògica del món. Si els metges no poden receptar certs medicaments (justament els mega cars) perquè la Conselleria de Salut diu que cal estalviar, llavors la indústria farmacèutica es planteja deixar d'invertir perquè no fa negoci. És molt senzill.
És curiós que sempre acabeu parlant del mateix: la independència. I ara no tocava. Esteu obsessionats. El tema del qual parlo, és un tema entre la Conselleria de Salut i els hospitals públics. I si per dir això sóc unionista i no estimo Cataluña, esteu fatal.
Justament perquè estimo a Catalunya, vull que les coses que el Govern d'aquí gestiona malament les gestioni bé. Perquè no som perfectes i la culpa no és tota de Madrid.
Aquí dono per acabat el debat.

Clidice ha dit...

Caram quin fair-play. Res home res, que sí, que tens raó. Déu me'n reguard de dur-te la contrària. Qui sóc jo?

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Comparteixo fil per randa els teus comentaris. Tu i jo hem "tocat" i "viscut" el món de l'empresa de prop, altres només parlen d'oïdes, i llavors, quan els fas veure els seus errors com, per exemple, situar a Catalunya la sucursal d'una multinacional que resulta que no és a Catalunya sinó a Alcobendas (Madrid, Espanya), en comptes d'admetre que s'han equivocat i disculpar-se, que és el que tocaria fer entre persones educades, segueixen persistint en l'error.

luis ha dit...

Miquel, tranquil home tranquil. No et posis nerviós que no era la meva intenció. Tranquil que aquest comentari meu, ara si, és l´últim comentari que faig en aquest blog. Ara per acabar diré les coses clares:
1- Miquel no menteixis. Jo en cap moment he nomenat la paraula sucursal. Jo solament vaig parlar de marxar-se de Catalunya. Val si no em vaig explicar del tot bé. Jo no volia dir marxar si no que volia dir que deixarien d´invertir. Creia que en el meu últim comentari havia quedat clar, però veig que no. A mi em van ensenyar que a la vida rectificar és de savis. Ara, segons tu rectificar és de ximples. No ho sabia.
2- Tu no em coneixes de res. Dit això, tens molta barra en afirmar que el que dic jo ho dic només d´oïdes. Tu que saps. Ho trobo molt molt lleig.
3- Sóc educat i per tant us demano disculpes, tot i que no ho hauria de fer. La informació que vaig donar és real com una catedral. Jo no dic que les coses que dieu són sopars de duro. Vosaltres si. Torno ha dir, ho trobo molt lleig.
4- I per últim. Heu tocat i viscut el món de l´empresa de prop. Això vol dir que ja ho sabeu tot. Estic plenament convençut. I com que ja ho sabeu tot, no cal seguir parlant.
Bona nit!