.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 3 d’abril del 2017

Encabat

Encabat és un mot no recollit al DIEC però utilitzat per força gent. En llenguatge col·loquial, és una forma aglutinada (en acabat) amb valor adverbial, equivalent a després. Quan era petit i sentia que algú pronunciava encabat ho considerava pagesívol, però amb el temps he vist que gent que ha viscut sempre a la ciutat també l’utilitza amb tota normalitat. Doncs bé, tot i no estar recollit al diccionari oficial i tractar-se d’un mot vulgar, encabat és una paraula que sempre m’ha cridat l’atenció, i de tant en tant també l’utilitzo com faig avui en aquestes notes, i com fan altres persones que també es dediquen a escriure. Així que ja ho sabeu, encabat de dinar farem un cafè, digui el que digui l’Institut d’Estudis Catalans.

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Miquel,
Som nosaltres els creadors del llenguatge o, com a mínim, en gran part i les acadèmies recullen, ja ho saps, substantius, adjectius, verbs i expressions que fan fortuna perquè s'imposen a la norma.

M'agrada mol "encabat" així que acabo. Salut!

Miquel Saumell ha dit...

Glòria,
Doncs, amb l'encabat, a veure si els acadèmics s'afanyen una mica, que diria que ja toca.

subscripcions.cpd@gmail.com ha dit...

El que no m'agrada del mot encabat és que en Sostres el te totemitzat