.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dimecres, 3 de maig de 2017

Els límits del joc polític

Que la dreta carregui contra l’esquerra, amb motius molt, poc o gens fundats, dissortadament forma part del joc polític habitual i àmpliament acceptat pels partits. I el mateix podem dir en sentit contrari, quan és l’esquerra qui carrega contra la dreta i tot el que representa la dreta.

Què vol dir ser de dretes? Vol dir, per exemple, aplaudir el gest del propietari de Zara, Amancio Ortega, per anunciar una donació de 320 milions d’euros a la sanitat pública espanyola per millorar i renovar els equips mèdics per a la detecció i tractament del càncer? Si ser de dretes vol dir això, jo ho tinc clar: sóc de dretes.

I què vol dir ser d’esquerres, carregar-se el gest del senyor Ortega amb arguments tan infantils com quan diuen que “no volem caritat, volem justícia social”, com si una cosa fos incompatible amb l’altra, i com si el senyor Ortega fos el responsable de la legislació fiscal d’aquest país? Si ser d’esquerres vol dir això, jo ho tinc clar: no sóc d’esquerres.

Dissortadament això és exactament el que està passant des que fa un mes es va fer pública aquesta notícia. Un dels greus problemes de la nostra societat és que es criminalitza que algú destaqui i triomfi per sobre de la mitjana, fins i tot quan lliurement decideix retornar a la societat una part, per petita que sigui, dels seus beneficis.

7 comentaris:

Clidice ha dit...

Aquí no estaríem d'acord, perquè no es té en compte les influències que té aquest senyor, com d'altres, perquè la política fiscal del país l'afavoreixi, de tal manera que amb el gest més aviat sembla que ens fa pam i pipa. Quan vius en un país on paguen més impostos els assalariats que no pas els oligarques, potser sí que tothom hauria de ser una mica més d'esquerres. Al costat dels milions que diuen que ha donat, hauríem de veure els que ha "donat" a altres causes que li han permès amassar la fortuna que té. Ser d'esquerres és una qüestió moral, una tria personal, tot i que algunes esquerres potser encara no ho saben i es pensen que és agafar Das Kapital i fer-lo servir com un manual per muntar un moble d'Ikea. Per això les esquerres, tot i que ètica i moralment són superiors perquè pensen en el proïsme, el màxim bé pel màxim nombre, sempre s'estan esquarterant, potser perquè parteixen d'un sistema aliè, i això, a la dreta, el màxim bé per a mi mateix i a la resta caritat, ja els va bé. I els països comunistes no compten, només era, i és, capitalisme d'estat. L'esquerra és utòpica, qüestiona la humanitat i cap on va, la dreta és pragmàtica, gestiona el que té, prova de fer-ho més favorable als seus interessos i tal dia farà un any.

Perdona pel rotllo. Salut.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Sóc una mica més benevolent que tu amb personatges com Don Amancio però, en el fons, coincideixo amb gairebé tot el teu interessant comentari.
I sobre les grandeses i les misèries de les esquerres i de les dretes hi hauria tant a dir que aquí no tinc prou espai per expressar-les amb un mínim de seriositat. És per això que em limitava a sotmetre a la consideració del lector "el gest" del senyor Ortega, sense entrar en més interioritats, i reconeixent que potser hi havia alguna provocació en el meu plantejament ;-)
I parlant de provocacions, aquests dies estic aprofitant per preguntar a la gent declaradament d'esquerres què votarien diumenge si fossin franceses...

Oliva ha dit...

DE DRETES TAMBE SON,FLORENTINO PEREZ...EL SRO.CONDE DE GODO...ELS BOTINES...ELS BORBONS...TOTE LA TREPA DEL PP...UMS QUANTS SOCIATES...
QUE PER CERT TOTS ELLS RENEN CARTA BLANCA.MAJORITARIAMENT NO SON GENT DE FIAR.
SI JO FOS GABACHA,LA VERITAT NO SORTIRIA NI DE CASA...

Miquel Saumell ha dit...

Oliva,
Gràcies, veig que tu sí que goses contestar la pregunta que faig al final del comentari anterior: diumenge et quedaries a casa, és a dir, t'abstindries, és a dir, tant te fa qui sigui el/la nou/nova president/presidenta de França. Bé, és una opció tan vàlida com qualsevol altra, però jo segueixo sense creure'm que als francesos els sigui EXACTAMENT igual qui els governi els pròxims cinc anys.

Oliva ha dit...

UN LIBERAL,UN XIC"SNOB",I UNA "FATXA"...QUIN PANORAMA¡¡¡.A MES A MES MANI QUI MANI A FRANCA,NOSALTRES ESTAREM IGUAL D'IGNORATS,I ELS NOSTRES COSINS DE LA CATALUNYA NORD,ELS DONARAN PEL....

Anònim ha dit...

Clidice. com be diu en Miquel,parlar de dretes i esquerres és molt llarg,ja fa anys vaig militar en un partit molt d'esquerres,
però quant un diu que èticament i moralment és superior a l'altre l'únic que fa és obrir camí al següent pas, què és ser governats pel despotisme il·lustrat,altrament dit centralisme democràtic, cosa que en Franco en deia democràcia orgànica ( doncs jo se el que et convé a tu, que ets un ignorant) ho estem veient ara amb el govern de la Colau i la super-illa com exemple.
A part, que quan un és qualifica a si mateix ètica i moralment superior, ja estas negant les idees i opinions del altres
Dius que el comunisme és capitalisme d'estat, cert, però és que els Florentino i cia, també son capitalisme d'estat.
Per cert, soc de dretes o d'esquerres segons la màxima marxista de la realitat concreta dins d'una situació concreta, o sigui em defineixo en cada cas, i estic d'acord en les donacions com a fet en aquest cas en Amancio.
I cada cop m'agrada mes el tarannà d'USA i cada cop m'agrada menys el papanatisme de les esquerres.
Miquel, no se que votaria si tingués votar a França, si què la Le Pen és fatxa, però el Macron és més del mateix, és com dretes i esquerres, seria llarg argumentar i al fi és com votar dolent o pitjor,segurament votaria Macron

Eliseu

Miquel Saumell ha dit...

Clidice, Eliseu,
Que del comunisme de l'Europa oriental se'n deia capitalisme d'estat també ho comparteixo, amb unes elits econòmiques que quan ens trobàvem a l'Europa lliure d'Itàlia, França, etc., riu-te'n tu dels excessos de tota mena dels nostres "florentinos". I que, en caure el mur, els seus dirigents es van fer els amos de les empreses estatals privatitzades per un ruble també és cert, perquè els mateixos que feien la venda i coneixien perfectament allò que privatitzaven eren els que s'acabaven quedant l'empresa. No m'ho han explicat, ho vaig viure jo mateix als anys 90. De cop i volta els antics directors de l'empresa estatal privatitzada se't presentaven com els nous i flamants propietaris, i d'aquell procés de rapinya van sorgir la majoria de les grans fortunes russes d'avui en dia.
Sempre he qüestionat el discurs de la pretesa superioritat moral de l'esquerra, i després de conèixer empresaris socialment molt sensibles d'esquerres i també de dretes he arribat a la concussió que la superioritat moral va més amb la persona que amb els manuals polítics.