Em deien no fa gaire que els radiòlegs espanyols comencen a estar preocupats perquè cada vegada més les nostres radiografies s’informen des de països llunyans; és a dir, la radiografia que et fan aquí s’envia per via telemàtica a, posem per cas, l’Índia, i allà un radiòleg indi fa l’informe tècnic i la torna per la mateixa via. L’altre dia em comentaven que a Galícia petits tallers de confecció han hagut d’abaixar la persiana degut a la competència derivada dels preus més baixos de Zara, amb peces fabricades no només en països llunyans sinó a la mateixa Galícia. Sovint llegim als diaris que els pagesos francesos cremen camions espanyols i magrebins que transporten fruites i verdures cap a l’Europa central; com que les produccions franceses surten bastant més cares, consideren que aquesta activitat comercial constitueix una competència deslleial. Veiem també que el món del taxi està molt esverat perquè plataformes com Uber i Cabify els estan traient part del negoci. La companyia d’aviació Alitalia es troba en una situació molt delicada que la podria obligar a tancar a causa de, entre altres motius, la competència de les companyies low cost i el nou model de negoci del transport aeri.
Podríem continuar posant molts més exemples de sectors molt diversos de l’economia que es troben en una situació similar. Què demanen els perjudicats? Bàsicament demanen a les nostres autoritats que es prohibeixin i/o es penalitzin les activitats que els fan la competència. En altres paraules, els afectats exigeixen un proteccionisme que dificulti la lliure competència. Pretenen que el govern legisli enfortint el proteccionisme comercial amb l'objectiu que els seus negocis tornin a ser rendibles. Però, totes aquestes exigències per tal que els seus negocis segueixin donant beneficis, a costa de qui es demanen? La resposta és ben senzilla, a costa del consumidor. Ras i curt, els perjudicats per la nova competència, en part derivada de la globalització, pretenen que nosaltres, els consumidors, paguem uns preus més alts pels seus productes i serveis.
És justa la demanda dels perjudicats per la lliure competència quan asseguren que es veuran obligats a tancar el seu negoci per manca de rendibilitat? No ho és. No hi ha cap motiu pel qual els consumidors haguem de contribuir a generar beneficis pels radiòlegs espanyols, els tallers gallecs de confecció, els pagesos francesos, els taxistes de Barcelona i les companyies aèries italianes. Per què hem de pagar molt més per les mongetes produïdes aquí si en podem trobar de més barates al Marroc i d’una qualitat similar? Què se suposa que hauria de fer el govern? Al meu parer, ben poca cosa: controlar que tothom pagui els impostos que toquen i, a partir d’aquí, defensar els consumidors permetent que es puguin abastir a uns preus raonables.
Podríem continuar posant molts més exemples de sectors molt diversos de l’economia que es troben en una situació similar. Què demanen els perjudicats? Bàsicament demanen a les nostres autoritats que es prohibeixin i/o es penalitzin les activitats que els fan la competència. En altres paraules, els afectats exigeixen un proteccionisme que dificulti la lliure competència. Pretenen que el govern legisli enfortint el proteccionisme comercial amb l'objectiu que els seus negocis tornin a ser rendibles. Però, totes aquestes exigències per tal que els seus negocis segueixin donant beneficis, a costa de qui es demanen? La resposta és ben senzilla, a costa del consumidor. Ras i curt, els perjudicats per la nova competència, en part derivada de la globalització, pretenen que nosaltres, els consumidors, paguem uns preus més alts pels seus productes i serveis.
És justa la demanda dels perjudicats per la lliure competència quan asseguren que es veuran obligats a tancar el seu negoci per manca de rendibilitat? No ho és. No hi ha cap motiu pel qual els consumidors haguem de contribuir a generar beneficis pels radiòlegs espanyols, els tallers gallecs de confecció, els pagesos francesos, els taxistes de Barcelona i les companyies aèries italianes. Per què hem de pagar molt més per les mongetes produïdes aquí si en podem trobar de més barates al Marroc i d’una qualitat similar? Què se suposa que hauria de fer el govern? Al meu parer, ben poca cosa: controlar que tothom pagui els impostos que toquen i, a partir d’aquí, defensar els consumidors permetent que es puguin abastir a uns preus raonables.
3 comentaris:
Bé... el tema podria semblar econòmic, de modernització o d'activar-se als temps que corren en benefici del consumidor, però no es ben bé així o no solament és això, també és un tema polític.
Els països que ofereixen uns preus més econòmics, els treballadors ho fan en règim d'esclavatge, desconeixen l'oci; el seu temps i la seva vida pertany a l'empresa; no tenen, ha desaparegut o està en vies de desaparèixer la classe mitja i la burgesia assalariada (advocats, enginyers, metges...), és a dir tot allò que ha costat tant d'aconseguir en el món occidental. Evidentment que tothom pugui viure millor i tenir una vida pròpia té un preu una més elevat. El món occidental vol adoptar el sistema econòmic de les potències emergents (o no tant emergents), en benefici que tot sigui més barat o ens estimen més pagar una mica més i mantenir un sistema occidental d'equilibri entre vida, oci i treball?
Una mostra a la menuda d'aquesta mena d'economia, diguem-ne sense oci, són les perruqueries xineses, les fruiteries paquistaneses, els supermercats de 24 hores i d'altres que tots de ben segur tenim ben a prop. Amb el greuge que sovint aquests negocis s'instal.len, enfonsen el negoci del barri de sempre i després d'un temps els negocis foranis pleguen i aleshores tothom surt perjudicat.
S'explica molt bé a: EL SALARIO DEL IDEAL - Jean Claude Milner - ed. GEDISA
La lògica diu que és com be dius, però això també és molt llarg,
Perqu`hem de comprar les mongetes d'aquí més cares que les del Marroc? jo estic d'acord amb la lliure competència, però també estic d'acord que la competència és faci amb les mateixes normes, si no no és competència, explico, aquí els pagesos no poden utilitzar els pesticides que volen, i en canvi al Marroc els pesticides aquí prohibits allà son permesos ( falsa competència) un altre dins de l'UE, fa uns anys parlant amb un pagès del Prat, deia que al Mercabarna li compraven els enciams a 10 cèntims i fent-lis un favor perquè eren d'aquí, pregunto i això? resposta, els hi arriben enciams nets i envasats un a un de Holanda per 10 cèntims, com és possible dic? venen subvencionats pel govern holandes, formen part del seu excedent, Això és lliure competència? No.
Igual podem dir de productes industrials, aquí fabricats amb unes normes medioambientals i ... i afora no, la pregunta és la mateixa, és lliure competència? crec que No.
Em considero més aviat lliberal, però de la mateixa manera que crec en la igualtat d'oportunitats, crec que el lliure mercat s'ha d'exercir amb igualtat de condicions, si no això de la competència ja no depèn d'un mateix, si no que és torna un condicionant extern que l'empresa o empresari no pot controlar, però que te l'agreujant ( sempre hi han factors que no és poden controlar) que les condicions de competir te les marca algú amb intencionalitat de beneficiar algú o alguns concrets, que sense això potser no podrien fer-te la competència.
Eliseu
Sílvia, Eliseu,
Primer de tot gràcies per les vostres interessants aportacions. Us enganyaria si no us digués que quan vaig escriure les meves reflexions era perfectament conscient que generarien aquesta mena de polèmica. Puc estar teòricament d'acord amb la majoria dels vostres punts de vista, però el problema sorgeix quan s'ha de passar de la teoria a la pràctica, quan s'ha de governar. El discurs teòric ho aguanta tot, però després ve la seva aplicació pràctica. He vist món, i he vist com han anat evolucionant determinats països africans, sud-americans i asiàtics segons quines receptes polítiques s'han anat aplicant. I n'he tret una conclusió: els països pobres que han aplicat les receptes clàssiques de l'esquerra han evolucionat pitjor que els que han aplicat el liberalisme i el lliure mercat.
Aquest és un debat molt interessant, la veritat.
Publica un comentari a l'entrada