.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

divendres, 12 de maig de 2017

França, d’un extrem a l’altre

Està passant, i des de fa bastant temps. El fenomen consisteix a passar de votar l’extrema esquerra a votar l’extrema dreta, passar de votar una llista comunista o socialista a votar la llista de la senyora Le Pen. Com si fos la cosa més normal del món, com si aquest gir polític copernicà no grinyolés. Però al darrere d’aquests canvis sobtats és evident que no hi ha només una evolució ideològica del votant, que tampoc s’ha d’excloure. Hi ha alguna cosa més. Sigui com sigui, aquest trànsit ideològic radical entre els extrems, sense fer escala en alguna de les ideologies intermèdies, resulta difícil d’entendre. Si més no, a mi se’m fa difícil.

Observat des de la nostra actualitat política més propera, el fenomen que ha passat a França seria com si en el debat unionisme vs. independentisme es passés de votar la CUP o Esquerra a votar el Partido Popular o Ciudadanos. Però, pel que diuen els experts en la matèria, tot plegat és molt més senzill. L’antic votant d’esquerres que ara ha optat per Le Pen simplement ha decidit infligir un sever vot de càstig als seus antics referents polítics, a uns partits que l’han decebut. Tot i els riscos que aquesta operació comporta, el fet de passar d’un extrem a l’altre de l’arc polític és la millor manera de castigar l’esquerra.

Amb el fenomen Le Pen, tot i que aquesta vegada no ha assolit la presidència de la república, estem davant d’un innegable i alhora perillós èxit electoral que només es pot entendre a partir del fracàs evident de les esquerres. Es tracta d’una forta sacsejada política, amb el resultat que en cinc anys gairebé s’ha passat d’un extrem a l’altre, i amb un important risc afegit. Si Macron no ho fa bé, d’aquí a cinc anys França pot tenir l’extrema dreta democràticament instal·lada a la presidència de la república. Aquest és el veritable perill que corren els francesos.

4 comentaris:

Clidice ha dit...

Sempre he pensat que, quan han manat, els partits de l'esquerra -bé, esquerra, esquerra ... deixem-ho córrer-, els partits socialistes, han tingut massa tendència a banalitzar la política, de tal manera que, així, es pensaven mantenir el poder amb les masses despolititzades i acrítiques. És clar, després la gent es guia pels instints més primaris, el nen apropa els dits a l'endoll? cop als dits, sense tenir en compte que aquesta forma de veure la realitat, purament reactiva, acaba portant a extrems terriblement perillosos. Gairebé fan bona aquella dita que es va posar de moda: "CONTRA Franco vivíem millor".

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
És que en molts aspectes aquella dita és ben certa, i per això és tan bona ;-)

gloria abras pou ha dit...

Jo no estic d'acord amb la terrible dita i sí que crec que l'esquerra s'ha fet malveure tant que, en aquests moments, no té representants adequats. Ja fa anys i, a França, un francès molt lúcid em va dir que ell era d'esquerres però votar la dreta li donava seguretat.
D'altra banda ja fa massa temps que hi ha orfandat de líders. Sembla que els desencisos hagin arrossegat a la gent jove cap a l'ecologia i les ONG ben o mal intencionades. També cal comptar que l'islamisme ens ha arribat a fer por de la de veritat. França té més d'un ensurt i la dreta de Le Pin promet mà dura contra "els estrangers" en la línia que també marca Trump.
Hi ha una clara crisis de la democràcia que pot suposar, com bé ens fas veure en el teu article, un retorn inevitable als detestables feixismes que tan mal varen fer durant el segle XX i que persisteixen en molts llocs fins a dia d'avui.
Seria necessària una generació regenerada, un retorn als valors però, ho veurem?

Miquel Saumell ha dit...

Glòria,
Dius que "un francès molt lúcid em va dir que ell era d'esquerres però votar la dreta li donava seguretat". No ho entenc. Ens ve a dir que els polítics de dretes són més fiables que els d'esquerres? Doncs anem bé perquè, al capdavall, la política l'implementen els polítics i, si no creus en els teus, o creus més en els altres que en els teus, no serà que el senyor francès és de dretes i potser encara no ho sap? A aquest senyor jo li recomanaria que anés a veure un bon psicòleg, coaching o similar per sortir de dubtes ;-)