.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

divendres, 7 de juliol de 2017

Això no sortirà de franc

Falten menys de tres mesos per l’1 d’octubre, i això vol dir que s’acosta la data del referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Aquesta vegada no serà com fa tres anys, aquesta vegada va de debò. S’acaben, doncs, els temps de les ambigüitats calculades en clau personal i/o de partit. Als polítics que encara no s’han mullat ja els queden poques setmanes per definir-se. Però no s'ha d'excloure res. Segur que en sortirà algun que emprarà aquella fórmula tan tronada de mantenir-se en la indefinició però donant llibertat de vot a la seva parròquia, com si les parròquies no fossin prou intel·ligents per exercir aquesta llibertat sense que ho hagi d’autoritzar el politburó del partit corresponent.

També acabaran passant factura les ambigüitats calculades en clau espanyola dels colauistes, comuns, podemitas i comunistes supervivents del naufragi, des dels que encara defensen posicions stalinistes fins als més moderats, suposant que el comunisme es pugui defensar des de la moderació. Ho dic perquè aquest fenomen encara no l’he constatat enlloc del món, i això que he viatjat una mica.

Les colles intransigents del no (partidàries de prohibir la votació) tenen tot el dret a criminalitzar el fet de votar, però em mereixen menys respecte —de fet no me’n mereixen cap— que els que volen votar no, que me’l mereixen tot. Els que fins fa quatre dies defensaven la política del peix al cove i el 2012, tot d’una, es van declarar independentistes, ja fa uns anys que ho estan pagant a les urnes, i de ser el primer partit de Catalunya passaran a ocupar una posició menor. En definitiva, aquest procés no sortirà de franc a ningú. Qualsevol posicionament, a favor i en contra de la independència, tindrà els seus costos. I els seus beneficis, és clar.

6 comentaris:

luis ha dit...

Va de debò Miquel? Ho tens clar? També anava de debò quan el senyor Puigdemont parlava dels 18 mesos i la posterior independència.
El que va dir en públic el senyor Baiget és el que pensen en privat la majoria de polítics de la Generalitat.

gloria abras pou ha dit...

Les conviccions d'en Luis m'esveren. Sembla estar en el cervell dels altres. Arribarà el primer d'octubre i, una cosa o una altra, passarà. No serà de franc per a nosaltres però és que crec que, en general, es perdi o es guanyi no serà de franc. El camí fet fins ara està en el seu primer tram. Els ideals es mantindran o augmentaran.

Miquel Saumell ha dit...

Mira, Luis, la Glòria (a qui, per cert, encara no tinc el gust de conèixer) ja t'ha contestat. Va de debò i ho tinc clar, sí. Però, òbviament, no tinc la bola de vidre, i l'1 d'octubre pot passar qualsevol cosa. Així que el 2 en tornem a parlar. Una cosa està clara, i és que si el nivell de violència d'Ñ augmenta en progressió aritmètica (per saber de què parlo t'hauràs d'esperar a l'article que publicaré el proper divendres) l'opció independentista augmentarà el progressió geomètrica. Ara estem al 55/45 independentisme/dependentisme, tal com vaig explicar a l'article del 30 de juny.

luis ha dit...

Miquel, 55/45 excloent CSQP del no. Però a dia d´avui crec que ningú dubte que els Lluís Rabell, Joan Coscubiela i companyia estan dins del no de manera clara. O encara hi ha qui dubte? ara si segons tu la victòria ha sigut clara i contundent, perquè no heu proclamat la DUI? Ara solament voleu el referèndum no? Amb respecte, però sou burros. La victòria ja la tenieu. No?
El dia 2 tornem a parlar. O qui sap, abans.

Miquel Saumell ha dit...

Luis,
Ja t'ho vaig haver de dir un dia i em vas contestar que ho havies entès, però sembla que necessites un recordatori. Aquest blog només té una norma, i és que el recurs a l'insult -típic recurs de qui no té arguments- no és benvingut, i "sou burros" entraria en un clar incompliment d'aquesta norma.
Ciao!

luis ha dit...

Miquel, he dit burros de manera simpàtica. No siguis tan estricte siusplau. I jo, perdona, si tinc arguments. El que no té arguments ets tu. No saps dir-me perquè no heu declarat la DUI tenin una victòria clara. Potser perquè la victòria no ha sigut victòria.