.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dimecres, 26 de juliol de 2017

Salut!, com a fórmula d’acomiadar-se

Excepte els que volien deixar constància pública que eren uns camarades molt esquerranosos, abans gairebé ningú s’acomiadava per escrit amb la paraula “salut”. D’uns anys ençà, però, molta gent acaba els seus escrits (cartes, mails, etc.) utilitzant la fórmula “salut”. Jo no ho he fet mai. De fet, quan la veig escrita encara em crida l’atenció. Però tot i que se’m fa estranya, és una fórmula social d’acomiadar-se que no em sembla pas forassenyada. Escriuen “salut” per abreujar, com una expressió de desig cap al seu interlocutor. Ens volen dir “que tinguis salut”, “que la salut t’acompanyi”. És, en definitiva, una manera simpàtica d’acabar un escrit amb la que dubto que algú hi pugui estar en desacord. A més a més surt de franc, així que la dono per bona, encara que jo no l’utilitzi ni formi part de cap colla left. Per cert, un dia haurem de parlar seriosament sobre què entén per ser d’esquerres la gent que es proclama d’esquerres, i segur que ens portarem més d’una sorpresa. L’amo de Mediapro, Jaume Roures, és d’esquerres? Però avui això no toca.

També hi ha qui s’acomiada amb “una abraçada”, “una forta abraçada”, “un petó”, “un petó molt fort” i altres fórmules per l’estil. Aquí ja dubto sobre les veritables intencions. Què ens volen dir quan escriuen “una abraçada”? A veure, una abraçada o la fas o te la fan, però si no hi ha la possibilitat d’un contacte físic entre els interlocutors, no entenc què ens volen dir quan escriuen “un petó”. Petons i abraçades no es fan per escrit, suposo que en això tots hi estem d’acord. No seria millor que en absència de coincidència física amb el teu interlocutor acabessis l’escrit dient, per exemple, “salutacions”, “cordialment”, “salutacions cordials”, etc., unes fórmules que no pressuposen la necessitat d’un contacte físic entre els interlocutors? Pensem-hi. Mentrestant, una salutació ben cordial als lectors que hagin tingut la paciència d’arribar fins aquí. I per una vegada i sense que serveixi de precedent, Salut!

6 comentaris:

aquittania ha dit...

I... "fins aviat"?

Miquel Saumell ha dit...

Sílvia,
I tant!

Clidice ha dit...

Potser perquè el cordialment l'he hagut de fer servir tant a la feina que en la cosa personal el salut em fa sentir més còmoda.
Salut!

Anònim ha dit...

Salutacions cordials Miquel
i gracies per deixar dir la nostra

Eliseu

Anònim ha dit...

Interessant entrada, perquè a mi també sovint em crida l'atenció com la gent s'acomiada (avui en dia per email)

A mi més que "Salut" (ja m'hi he acostumat en un entorn professional on quan la interacción en català acaba sovint així en substitució dels "Cheers" anglesos), el que em crida l'atenció és la gent que ho substitueix per variacions diguem-ne "originals" com "Salu2", o "Sltc" (els fa mandra escriure tres lletres més després d'un email de 500 paraules?)

Per acabar,jo acabo sovint emails amb les fórmules que esmentes "una abraçada" (emails professionals on hi ha relació de temps, on es vol transmetre proximitat o afecte), i "petons" o similar en els personals (per transmetre ganes de fer un petó però des de la distància, o sigui "petons virtuals").

Feliç estiu Miquel, un petó! ;)

Rosa

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Salut.

Elideu,
Salutacions cordials.

Rosa,
Un petó.