.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 1 d’abril de 2019

Iceta fa doble trampa

Miquel Iceta va dir la setmana passada que si un 65 per cent dels catalans estigués a favor de la independència de Catalunya, les institucions espanyoles haurien d’establir les mesures necessàries per poder implementar políticament aquesta voluntat. Iceta també hauria pogut fixar el percentatge en el 55 o el 90 per cent, ja que són xifres igualment capritxoses. Un parell de dies més tard i obligat pel PSOE, el primer secretari de la seva franquícia catalana va haver de rectificar i retractar-se, i donde dije Digo, digo Diego.

Iceta va fer una doble trampa. La primera és que la manera d’establir quin percentatge de catalans està a favor de la independència de Catalunya és, precisament, mitjançant la convocatòria d’un referèndum, però Iceta insinuava que primer s’ha de saber si hi ha el 65 per cent d’independentistes (però com, senyor meu?), i després ja vindria allò que hagi de venir, referèndum o el que sigui.

La segona trampa té a veure amb els percentatges. La independència de Catalunya es decidirà mitjançant un referèndum binari i vinculant, i guanyarà l’opció que tregui el 50 per cent més un dels vots emesos. Així funcionen els referèndums d’independència en el món endreçat del qual suposadament formem part, i als últims referèndums celebrats em remeto (Quebec i Escòcia). Tot el que sigui desvirtuar la via democràtica del referèndum és fer trampa, i cal dir-ho. Iceta fa trampa, una doble trampa.

1 comentari:

jordi ha dit...

Aquest senyor és un cas perdut. És la viva i dantesca imatge d'un PSC decadent. De tant en tant se'ls escapa el que és evident. Catalunya té dret a l'autodeterminació.