(L’article original en versió paper es va publicar el 18 d'abril de 2019 a la pàg. 2 del núm. 1.909 de La Veu de l'Anoia)
A l’ajuntament de Barcelona hi ha una regidora de l’equip de govern força peculiar. Es diu Gala Pin i, si les enquestes l’encerten, tot sembla indicar que li queden pocs dies en el càrrec. Ja abans de ser regidora, quan es dedicava a l’activisme social, es va permetre la frivolitat de qualificar de turisme depredador la clientela potencial de l’hotel W (5 estrelles), i va fer mans i mànigues per intentar que aquell hotel no es construís; no se’n va sortir. Fa uns dies hi va tornar, i va titllar el turisme de creuer com la plaga de la llagosta. Tot i no ser la regidora de turisme de la ciutat, la seva fixació amb determinat tipus de turista —el de més poder adquisitiu— arriba a ser malaltissa, i no desaprofita cap oportunitat per menystenir-lo. Hi ha polítics que pensen que la gent benestant és dolenta per se, i que se l’ha de criminalitzar.
A Barcelona, d’usuaris de creuers n’hi ha de tres tipus: els que comencen el creuer a la ciutat, els que l’acaben i els que hi fan escala i a Barcelona només s’hi estan unes hores. Els primers i els segons poden ser barcelonins, els menys, o forans, la majoria. Així, molts d’aquests turistes són de països estrangers i passen, com a mínim, una o dues nits a la ciutat, amb totes les despeses associades que això comporta: hotels, restaurants, taxis, compres, espectacles, etc. Els tercers, aquells que només hi fan escala, arriben al matí i marxen al vespre, i els que opten per baixar del vaixell, que no són tots, van de compres per la ciutat i/o visiten indrets comercials i turístics propers com, per exemple, Montserrat. Per a la regidora Pin el conjunt d’aquests turistes és la plaga de la llagosta.
La regidora no sol criticar els turistes de motxilla que arriben per carretera, en tren o en companyies aèries de baix cost, i que dormen en albergs o hotels barats, o directament passen la nit a platja de la Barceloneta. És el tipus de turista que amb prou feines fa despesa a la ciutat, tot i que els costos municipals associats a la seva presència no són pas inferiors als generats pel turisme amb més poder adquisitiu. La regidora Pin, però, només té fixació amb els turistes benestants, precisament aquells que deixen més ingressos a la ciutat. Pin considera que el turista ric que ve a Barcelona, encara que generi més ingressos i ajudi a la creació de llocs de treball, no és benvingut a la ciutat. Resulta molt estrany i difícil d’entendre, però aquest és el missatge que els comuns han anat repetint durant el mandat municipal que ara s’acaba.
A l’ajuntament de Barcelona hi ha una regidora de l’equip de govern força peculiar. Es diu Gala Pin i, si les enquestes l’encerten, tot sembla indicar que li queden pocs dies en el càrrec. Ja abans de ser regidora, quan es dedicava a l’activisme social, es va permetre la frivolitat de qualificar de turisme depredador la clientela potencial de l’hotel W (5 estrelles), i va fer mans i mànigues per intentar que aquell hotel no es construís; no se’n va sortir. Fa uns dies hi va tornar, i va titllar el turisme de creuer com la plaga de la llagosta. Tot i no ser la regidora de turisme de la ciutat, la seva fixació amb determinat tipus de turista —el de més poder adquisitiu— arriba a ser malaltissa, i no desaprofita cap oportunitat per menystenir-lo. Hi ha polítics que pensen que la gent benestant és dolenta per se, i que se l’ha de criminalitzar.
A Barcelona, d’usuaris de creuers n’hi ha de tres tipus: els que comencen el creuer a la ciutat, els que l’acaben i els que hi fan escala i a Barcelona només s’hi estan unes hores. Els primers i els segons poden ser barcelonins, els menys, o forans, la majoria. Així, molts d’aquests turistes són de països estrangers i passen, com a mínim, una o dues nits a la ciutat, amb totes les despeses associades que això comporta: hotels, restaurants, taxis, compres, espectacles, etc. Els tercers, aquells que només hi fan escala, arriben al matí i marxen al vespre, i els que opten per baixar del vaixell, que no són tots, van de compres per la ciutat i/o visiten indrets comercials i turístics propers com, per exemple, Montserrat. Per a la regidora Pin el conjunt d’aquests turistes és la plaga de la llagosta.
La regidora no sol criticar els turistes de motxilla que arriben per carretera, en tren o en companyies aèries de baix cost, i que dormen en albergs o hotels barats, o directament passen la nit a platja de la Barceloneta. És el tipus de turista que amb prou feines fa despesa a la ciutat, tot i que els costos municipals associats a la seva presència no són pas inferiors als generats pel turisme amb més poder adquisitiu. La regidora Pin, però, només té fixació amb els turistes benestants, precisament aquells que deixen més ingressos a la ciutat. Pin considera que el turista ric que ve a Barcelona, encara que generi més ingressos i ajudi a la creació de llocs de treball, no és benvingut a la ciutat. Resulta molt estrany i difícil d’entendre, però aquest és el missatge que els comuns han anat repetint durant el mandat municipal que ara s’acaba.
3 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada