La setmana passada va ser àmpliament comentada la voluntat d’unes mares de censurar els llibres de la biblioteca infantil d’una escola pública de Sarrià. Articles d’opinió a la premsa, entrevistes en diversos mitjans informatius amb les persones protagonistes, una activitat inusitada a les xarxes socials d’Internet, etc., ens han tingut ben entretinguts. El tema em va interessar des del primer moment, i a partir d’un reportatge de BTV fet públic dilluns en vaig fer un seguiment. He llegit de tot, opinions favorables i desfavorables, crítiques i alabances a l’actitud d’aquestes senyores.
Puc arribar a entendre, que no justificar, que hi hagi persones que pretenguin controlar i/o censurar els continguts d’una biblioteca. Això no és cosa d’ara, ha passat sempre, i com menys democràtic és un país més s’intenta censurar. Quan m’ensumo una actitud de censura, per part de qui sigui, sempre em poso en guàrdia. Dissortadament, tant des de l’extrema dreta com des de l’extrema esquerra, tot sovint se’ns intenta imposar el pensament únic. I després d’una biblioteca infantil vindrà una biblioteca per a adults, o els continguts d’un programa de ràdio o televisió. La tasca dels guardians del pensament políticament correcte és incansable, i alguns semblen reivindicar una mena de nihil obstat civil.
Dit tot això, he trobat a faltar una nota oficial de l’escola explicant quin és el seu posicionament oficial sobre el tema. Hagués estat bé que l’escola fes una nota oficial per aclarir-ho tot amb un llenguatge clar i entenedor per a tothom, i no deixar uns suposats aclariments en mans de tercers que la majoria no sap qui són ni quina relació tenen amb l’escola. Costa d’entendre que l’equip directiu hagi permès que aquest globus s’anés inflant sense dir-hi la seva durant una setmana. Encara són a temps de rectificar; espero que ho facin.
Puc arribar a entendre, que no justificar, que hi hagi persones que pretenguin controlar i/o censurar els continguts d’una biblioteca. Això no és cosa d’ara, ha passat sempre, i com menys democràtic és un país més s’intenta censurar. Quan m’ensumo una actitud de censura, per part de qui sigui, sempre em poso en guàrdia. Dissortadament, tant des de l’extrema dreta com des de l’extrema esquerra, tot sovint se’ns intenta imposar el pensament únic. I després d’una biblioteca infantil vindrà una biblioteca per a adults, o els continguts d’un programa de ràdio o televisió. La tasca dels guardians del pensament políticament correcte és incansable, i alguns semblen reivindicar una mena de nihil obstat civil.
Dit tot això, he trobat a faltar una nota oficial de l’escola explicant quin és el seu posicionament oficial sobre el tema. Hagués estat bé que l’escola fes una nota oficial per aclarir-ho tot amb un llenguatge clar i entenedor per a tothom, i no deixar uns suposats aclariments en mans de tercers que la majoria no sap qui són ni quina relació tenen amb l’escola. Costa d’entendre que l’equip directiu hagi permès que aquest globus s’anés inflant sense dir-hi la seva durant una setmana. Encara són a temps de rectificar; espero que ho facin.
3 comentaris:
Va parlar abastament una persona de l'Escola a Rac1, de fet no han prohibit res, o sigui que tots els contes segueixen a la biblioteca de l'escola, el que han decidir és deixar d'explicar uns contes determinats als menuts de primaria fins a tres o quatre anys, que és molt diferent.
Gràcies, Francesc. No vaig escoltar aquesta persona que dius, però ho he preguntat i m'han dit que no forma part de la direcció de l'escola, que és qui hauria de posicionar-se oficialment. Fins ara no ho ha fet, i ja han passat vuit dies. Molt estrany.
Publica un comentari a l'entrada