.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 24 de juliol del 2019

Ja era hora!

Després de quatre anys de silenci còmplice aplicant per la via dels fets consumats aquella dita ultraliberal del laissez faire, laissez passer per part dels directius de l’Ajuntament de Barcelona, diumenge passat un alt responsable del nou equip de govern declarava al suplement Viure de La Vanguardia: “Estic absolutament en contra del top manta”. Qui es va expressar en aquests termes tan contundents és Albert Batlle, nou regidor de l’ajuntament i flamant tinent d’alcalde de Seguretat de Barcelona. Esperem que les seves contundents declaracions no es quedin en simples paraules i que aviat es transformin en realitats visibles a ulls dels barcelonins.

Pocs dies abans l’alcaldessa Colau s’havia referit en termes estranyament elogiosos al Comissionat de Seguretat de l’ajuntament en el seu primer mandat, Amadeu Recasens, un dels càrrecs de la seva màxima confiança i un dels màxims responsables del deteriorament dels carrers de la ciutat. Però, tot sovint, els discursos grandiloqüents van per una banda mentre que les realitats poden anar en sentit oposat. Així, una de les primeres mesures del nou equip de govern municipal ha consistit a prescindir de Recasens sense fer gaire soroll.

La gestió municipal del top manta s’ha fet molt malament, i tot indica que a partir d’ara es vol esmenar el full de ruta erroni aplicat fins ara. Val més tard que mai. Batlle vol posar fi a determinades activitats il·legals que sovintegen als nostres carrers, i el negoci del top manta n’és una. Cal recalcar, però, que els menys culpables d’aquesta situació són els pobres manters. Així, la cadena de culpables comença amb els fabricants de productes il·legals, i es completa amb els importadors i els distribuïdors finals del producte. Els manters només són l’última baula de la cadena, i se’ls ha d’ajudar a trobar altres sortides.