.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 31 de juliol de 2019

Lorena Roldán, una Arrimadas bis

Foto: RTVE

Fa pocs dies la diputada tarragonina Lorena Roldán Suárez va ser designada nova líder de la franquícia catalana de Ciudadanos i, alhora, futura candidata a la presidència de la Generalitat. Però escoltant els seus discursos, ja abans de la seva designació però també després, amb aquest canvi de lideratge no s’insinua la més mínima voluntat de rectificar els errors greus de comunicació comesos per la seva antecessora en el càrrec. Al contrari, l’elecció de Roldán constitueix una afirmació contundent de mantenir la mateixa línia. Si a la direcció de Ciudadanos hi havia algú que pogués tenir alguna esperança que Roldán potser faria un gir cap a la sensatesa política i el sentit comú, haurà quedat ben decebut. La relació de càrrecs que amb més o menys soroll van abandonant el partit n’és una bona prova.

Ciudadanos va néixer socialdemòcrata però ara s’ha convertit en una pota més de la dreta espanyola de sempre. Els seus pactes de facto amb PP i Vox així ens ho demostren cada dia. En termes estrictament polítics, Roldán no és res més que una mala còpia de la seva antecessora en el càrrec, Inés Arrimadas. Utilitza els mateixos tòpics, els mateixos arguments falsos, els mateixos insults i les mateixes desqualificacions personals dirigides als seus adversaris polítics, començant per la bèstia negra de Ciudadanos, el MHP de la Generalitat Quim Torra. Roldán repeteix els mateixos gestos, fa les mateixes ganyotes, abusa constantment de les mateixes cridòries, i segueix insistint en la mateixa divisió falsa de la societat catalana que practiquen els ciudadanos des de la fundació del partit, entre independentistes i constitucionalistes.

Però aquesta és una divisió falsa i interessada, per poder vendre el discurs ciudadano a la gent senzilla que no es qüestiona aquestes coses. Sense anar més lluny, jo mateix em declaro constitucionalista i, alhora, sóc un ferm partidari de la independència de Catalunya. Estic convençut que aquesta opció seria, sens dubte, bona per Catalunya, però també seria bona per Espanya, ja que, per la via democràtica d’un referèndum vinculant, es trauria de sobre el problema catalán. Però, com deia, sóc també constitucionalista. Independentisme i constitucionalisme no són termes antagònics. Cal reivindicar una constitució per a Catalunya quan el nostre país sigui independent. No es pot admetre que algú s’apropiï del terme constitucionalisme com si de constitució només n’hi hagués una, la seva.

1 comentari:

luis ha dit...

Simplement tenen una ideologia molt diferent a la teva. En política, molts insulten, desqualifiquen de manera personal... però aquí i allà. I que consti que no soc de Ciudadanos ni molt menys.