La gent

Hi ha persones que s’atribueixen alegrement la facultat de parlar en nom de la gent, sigui per criticar alguna cosa, reivindicar-ne una altra o predicar sobre qualsevol assumpte. La gent diu que aquest no és el camí correcte, la gent reclama un carril bici, la gent... És la mateixa mentalitat d’aquells que es veuen capaços de parlar en nom dels catalans. Els catalans pensen, els catalans reclamen, els catalans... O si anem més enllà, cap a l’oest, també és molt habitual sentir que los españoles esto, los españoles lo otro. O els sindicalistes que gosen parlar en nom dels treballadors (quan la majoria dels treballadors no estan afiliats a cap sindicat), o els dirigents de les patronals que tenen la barra de parlar en nom dels empresaris, com si tots els empresaris pensessin igual. En el fons, aquestes persones, potser sense ser-ne conscients, defensen el pensament únic, i ni els passa pel cap admetre que tal vegada no tota la gent pensa igual que qui, contra tota lògica, se n’atribueix la seva representació en exclusiva. Pensem-hi.