L’anormalitat de la nova normalitat

Entrem a la fase que el govern espanyol ha batejat com “la nova normalitat”. Però com molta altra gent, no estic gens d’acord amb aquesta definició. Entrem en una nova fase sanitària i ciutadana que, d’entrada, de normal en tindrà més aviat poc. Per tant, no podem acceptar i considerar normals les restriccions de tota mena que les autoritats ens continuaran imposant. Com a ciutadans d’un país suposadament lliure i democràtic, no podem considerar normal que es limitin els nostres drets, i que se’ns amenaci de tornar enrere si la situació sanitària empitjora. Tot això potser és el que toca fer, no sóc expert en aquestes coses i no em pronunciaré, però anomenar-ho nova normalitat, i com a ciutadans acceptar-ho, és acceptar el joc dels nostres governants els quals, sobre molts aspectes de les nostres vides, ens volen tenir molt més controlats que abans, perquè saben que una ciutadania sota control és més fàcil de manipular que una ciutadania lliure. Resumint, l’anormalitat de la nova normalitat és, precisament, anomenar nova normalitat a una situació que de normal tampoc en tindrà res.