Votar amb els peus

Tretze mil ciutadans de Barcelona s’han esborrat del cens municipal, i han marxat a viure a un altre lloc. Les causes d’aquest exili voluntari són diverses, però jo en conec uns quants que han marxat perquè no suporten més els disbarats que dia sí i dia també perpetra l’alcaldessa Colau. Una regidora que governa la ciutat gràcies, també, als vots d’uns regidors unionistes de dretes que la van preferir a ella abans que permetre que qui va guanyar de les eleccions, el senyor Maragall, fos l’alcalde. No estic insinuant que el senyor Valls i companyia haguessin fet res il·legal, però va sorprendre molt que per governar la ciutat preferissin una regidora amb un perfil ideològic als antípodes del seu. Volien evitar, fos com fos, que accedís a l’alcaldia el regidor que va guanyar les eleccions, i només per una raó, i és que el partit que va guanyar les eleccions es declara independentista. És allò tan espanyol del “antes roja que rota”. Barrejar el debat nacional de Catalunya amb la gestió d’un ajuntament porta a aquestes contradiccions i ridiculeses. I qui ho acaba pagant sempre és el ciutadà.