Ciudadanos, quinze anys destruint la convivència (1/2)

L'any 2006, a Catalunya, els únics partits unionistes de dretes amb cara i ulls eren la Unió de Duran, en clau catalana, i la franquícia catalana del Partido Popular, en clau espanyola. Més tard Unió va passar a l'arxiu polític definitiu, Duran de seguida va trobar un aixopluc i els seus seguidors també es van buscar la vida en altres opcions polítiques. Cal no perdre de vista que el PP, com tota la resta dels partits amb representació parlamentària, havia donat suport parlamentari al sistema d'immersió lingüística a les escoles catalanes. Llavors Bocs encara no existia. Anys després, pressionats per partits de la seva mateixa corda política, sobre el català a l’escola els populares van canviar d'opinió. La competència en l'espai polític conservador-unionista sempre ha estat molt forta, i de vegades els partits reaccionen incorrectament. Però tard o d'hora se'n paguen les conseqüències. Així, avui en dia els populares catalans són políticament residuals, amb dos alcaldes de 947 i tres diputats de 135. Es miri com es miri, és un balanç entre ridícul i trist. Doncs bé, va ser en aquell any 2006 que es va fundar a Barcelona un partit polític anomenat Ciudadanos, i a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya a les que es van presentar, ja van treure tres diputats. A partir d'aquell moment Ciudadanos va anar creixent com l'escuma, no només a Catalunya, que era el seu objectiu polític prioritari, sinó també en altres indrets de l'estat espanyol.

Va arribar un moment que semblava que Ciudadanos podria governar, tant a Catalunya —on va guanyar les eleccions— com a Espanya, on no les va guanyar mai, però va tenir a les seves mans la possibilitat de pactar amb els guanyadors i formar part del govern. Fos com fos, no van ser capaços de pactar enlloc i, en conseqüència, no van poder governar. Allò va representar un gran fracàs polític, i a partir d'aquell moment el partit va començar una davallada imparable. Van canviar el seu líder poc discutit per una líder més discutida i imposada pel primer. Aquell canvi de lideratge tampoc va donar resultat, ja que el projecte havia entrat en fallida. En aquests moments Ciudadanos es troba en preliquidació, fins al punt que han hagut d'abandonar la seu barcelonina de Balmes-Travessera. Un local, per cert, que ara se l'ha quedat l'Espanyol xinés, el del futbol. Una casualitat? Deixem-ho aquí. En espera del funeral i enterrament civils de Ciudadanos —unes cerimònies laiques que, com va passar fa uns anys amb UPyD, és de preveure que seran discretes—, el partit viu ara només de rendes passades i no pas d'expectatives futures, ja que aquestes són més negres que el carbó.

(segueix aquí)