Els patges negres dels Reis d’Igualada

 

(Foto: Reis d’Igualada)

Ja fa uns quants anys que tinc al cap parlar d’un tema delicat com el dels patges negres de la festa dels Reis d’Igualada, però per mandra o pel que sigui fins ara sempre ho he anat deixant pendent. D’aquest any, però, no passa, i poques hores abans de l’arribada dels reis hi diré la meva. Primer de tot, cal dir que a Igualada la festa dels reis és la més important de l’any, més que la Festa Major, més que European Balloon Festival, i més que qualsevol altre esdeveniment ciutadà. Però sóc plenament conscient que, tal com estan les coses, sobre un tema sensible com aquest resulta molt difícil arribar a un consens. Les posicions d’uns i altres són totalment oposades.

Així, tornen cada any amb més força les campanyes en contra de pintar de negre les cares de la majoria de les persones que en aquesta celebració popular actuen com a patges. Per cert, sovint s’oblida que a Igualada no tots els patges van caracteritzats de negre, alguns van pintats de blanc. Però d’aquests últims no se’n parla. Moviments contra el blackface impulsats per col·lectius diversos com Casa Nostra, Casa Vostra, Tinta Negra i altres, així com alguns partits polítics i persones que s’autoanomenen racialitzades, s’oposen a la pràctica de pintar de negre els patges. Tot i que s’ha de respectar el dret a la discrepància, això no vol dir donar la raó als discrepants. Potser convé recordar que aquesta festa, amb més d’un segle d’història, està organitzada per una fundació privada que disposa dels seus propis recursos i fons de finançament per tirar-la endavant cada any, tot i que l’ajuntament també hi col·labora en algun aspecte menor.

Convé recordar també que a les òperes i altres espectacles culturals sovintegen els personatges que actuen amb la cara pintada de negre, i fins ara ningú s’ha esquinçat les vestidures. El problema, si és que hi ha un problema, seria el mateix. La festa dels Reis d’Igualada és un espectacle per a petits i grans i tothom el gaudeix amb la mateixa intensitat. Només cal anar-hi i mirar les cares de satisfacció de la gent que et vas trobant per la Soledat i la Rambla. El cinc de gener he estat a Igualada des que vaig néixer, i us puc assegurar que als carrers de la capital de l’Anoia aquest debat artificial que alguns equiparen amb actituds de caràcter racista no hi és.