I ara, l'Hermitage

Els comuns tenen un projecte destructor per a la ciutat de Barcelona, i els socialistes els fan irresponsablement la gara-gara. El més decebedor és que a empentes i rodolons aquest ajuntament se'n va sortint. Quan van arribar als despatxos de Sant Jaume, van foragitar el turisme d'alt poder adquisitiu —el que deixa diners per a la ciutat i genera llocs de treball—, van impedir l'obertura de nous hotels i, alhora, van potenciar el turisme de xancleta, McDonald's i hotel a la sorra de la platja. Van fer tot el possible perquè la Nissan tanqués, i va acabar tancant. Ara estan molt centrats en la Seat; encara que la fàbrica sigui a Martorell, també els fa molta nosa, i si no que ho preguntin a la regidora Janet, què té com una obsessió malaltissa contra cotxes, avions i tot allò que es mogui amb motor. S'han endeutat fins a les orelles (l'alcalde anterior va deixar superàvit), i estan deixant una ciutat trinxada. Cap atractiu per atraure noves empreses i inversions. Cap. Només els interessen les bicis, els patinets, els coloms i les granotes, i passen olímpicament dels interessos de les persones i els seus drets laborals. Sense aquest ajuntament, molts aturats barcelonins tindrien feina. Es van afegir a la lliga en contra de l'ampliació de l'aeroport, i de moment se n'han sortit; costarà de revertir-ho. S'han esforçat molt perquè, en contra de l'opinió dels veïns de la Barceloneta, l'Hermitage llenci definitivament la tovallola i busqui una altra destinació més amable; no diuen res de la forta indemnització que l'ajuntament, és a dir, els barcelonins, haurem de pagar als promotors; però ja no ve d'aquí, avall que fa baixada. Falten quinze mesos per a les eleccions municipals, i si els partits amb un mínim de sentit comú no es posen immediatament les piles, els comuns intentaran repetir mandat per continuar la seva destrossa ciutadana; saben que si necessiten el suport d’Esquerra, també el tindran. La fugida de l'Hermitage anunciada ara tan sols és un símptoma més de la degradació en la qual ha caigut la nostra ciutat. Espero que algun dia se’ls demanin responsabilitats, i en paguin les conseqüències.