Ciudadanos, quinze anys destruint la convivència (2/2)

(ve d’aquí)

Des del moment de la seva fundació, l'objectiu polític de Ciudadanos s’ha centrat a reduir Catalunya a una regió més d'Espanya, com ho són Múrcia o La Rioja, amb tots els meus respectes pels amics murcians i riojans. És una proposta política agosarada, però que té la seva clientela —a Catalunya tenim de tot—, si bé, sortosament, aquesta és minoritària. Per assolir el seu propòsit, Ciudadanos necessitava imperiosament eliminar el fet diferencial de la llengua, és a dir, necessitava carregar-se la normalització de l'ús del català, tant a l'escola com fora de l'escola. Ciudadanos pretenia deixar reduït l'ús del català a l'àmbit familiar, les amistats particulars i poca cosa més. I tot i que, per dissimular, es defineixen com a bilingues, els fets ens han demostrat repetidament que només són uns bilingüistes monolingües. Des del seu particular punt de vista, l'intent de genocidi lingüístic té un sentit, ja que, per a ells, el català és una nosa sense cap utilitat. Només cal escoltar la majoria de les intervencions públiques dels seus dirigents i llegir els seus documents per comprovar-ho.

Si avui en dia a Catalunya s'ha arribat a una tensió lingüística molt desagradable, una situació que ningú pot negar, es deu en bona part a la llavor anticatalana i les provocacions persistents que en aquests quinze anys ha anat conreant Ciudadanos. En aquest sentit, l’obsessió malaltissa que tenen per TV3 és una de les banderes que Ciudadanos ha mantingut de manera constant. Però vist amb la perspectiva del temps transcorregut des de la seva fundació, estic convençut que la majoria dels seus simpatitzants no se'n senten gaire satisfets, i diria que els seus dirigents, tampoc. La desaparició de Ciudadanos és, d’entrada, una molt bona notícia, i té, en qualsevol cas, una contrapartida positiva per a la resta de l'oferta unionista de Catalunya, i és que els dirigents de les franquícies catalanes del PSOE i del PP tindran a partir d'ara unes perspectives electorals millorades. Així, socialistes i populares intentaran recuperar les ovelles perdudes del ramat unionista que un dia els van abandonar per incorporar-se a una nova formació política la qual, durant quinze anys, no ha fet altra cosa que intentar destruir la convivència lingüística de Catalunya. I no cal dir que Bocs també entrarà en aquesta lluita aferrissada per esgarrapar els vots unionistes orfes de partit. Serà digne d'estudi veure qui surt més beneficiat de la desaparició de Ciudadanos.