Es queda, és clar que es queda!

Dimecres de la setmana passada Pedro Sánchez va dir que ja n'estava tip i que potser deixaria el càrrec. Molts hi van donar credibilitat, i bastants van entrar en pànic. I és que hi ha molts càrrecs i sous que depenen de la continuïtat del presidente.

Només van passar cinc dies des del dimecres 24 fins ahir, dilluns 29, quan Sánchez va dir que es quedava. Cinc dies d'infart polític, sobretot per a la colla socialista, els quals corrien el risc de quedar-se orfes de lideratge i potser també de govern i tot el que això suposa.

Alguns, ben pocs, no vam picar l'ham, i vam reaccionar amb total incredulitat. Així, pocs minuts després de fer-se pública la carta oberta de Sánchez, vaig publicar aquesta piulada a X: "He llegit detingudament la carta publicada per Pedro Sánchez. La meva opinió: dilluns no plegarà."

És d'hora per anar massa més enllà en la valoració d'aquest estrany episodi, i per saber qui en pot sortir beneficiat i qui en pot sortir perjudicat. Però coneixent el personatge, estic convençut que ell ja ha valorat totes les conseqüències de la seva jugada.

De moment una de les conseqüències és l'espanyolització de la campanya electoral catalana, i això no ens convé al 52% dels catalans partidaris d'una Catalunya independent. És d'esperar que, a partir d'ara, la campanya torni a situar-se en l'àmbit català.

Pels independentistes catalans ni Sánchez és el nostre negoci, ni ho és el PSOE, ni tampoc ho és Espanya. Ara mateix només ens hem de concentrar a votar bé el dia 12 de maig, i deixar que els problemes del país veí se'ls resolguin ells. Repeteixo, no és el nostre negoci.