Extraparlamentaris

Després de les eleccions del 12 de maig alguns ciutadans s'han quedat sense representació política al Parlament, o per no haver anat a votar, o per haver votat unes llistes que no han assolit els vots necessaris per poder obtenir representació parlamentària.

Pacma (34.026 vots) * Es mereixen el premi a la constància, ja que mai han assolit representació parlamentària, però, elecció rere elecció, ho continuen intentant.

Ciudadanos (22.481 vots) * Políticament van morir fa temps, però es resisteixen a oficialitzar els funerals. Com que a partir d'ara perden l'altaveu del Parlament i aniran passant a l'oblit, resulta convenient no oblidar que és el partit que més ha perjudicat la política catalana en els últims anys. Van néixer amb un objectiu clar, carregar-se la convivència lingüística dels catalans, i en alguns aspectes se n'han sortit amb èxit. Costarà revertir l'odi al català que han inoculat a una part de la societat catalana. L'excusa falsa de Ciudadanos d'atacar el català per defensar el castellà —una llengua que es defensa sola, cosa que no passa amb el català—, faria raonable que la seva proposta acabés perdent el suport social que pugui tenir. Han actuat com els kamikazes japonesos, que per tenir èxit en l'objectiu de destruir l'enemic s'havien de suïcidar. Alguns dels seus antics votants aquesta vegada han optat per votar altres alternatives polítiques com PSOE, PP, Comuns i Bocs, uns partits que també tenen les seves quotes de persones lingüísticament intransigents i inadaptades.

Alhora (13.759 vots) * Van fer una campanya electoral adreçada als "intel·lectuals", i en aquest país d'intel·lectuals no n'hi ha gaires. La seva cap de llista, Ponsatí, que des del govern de la Generalitat va participar també en l'enganyifa del 2017 que ells tant critiquen, no va tardar ni 24 hores a anunciar que ho deixa córrer. Aquesta senyora ha decebut a molta gent.

Ciutadans abstencionistes * Sense representació parlamentària també s’hi han quedat el 42% dels catalans que no han participat en aquestes eleccions. Defensen que abstenir-se com a protesta és una posició democràticament coherent, però des del màxim respecte per a les posicions polítiques de cadascú, jo això només ho puc entendre en una dictadura.