L'abstenció de diumenge

(Article original publicat el 17/5/2024 a La Veu de l'Anoia, núm. 2174, pàg. 2)

Vaig escriure aquest comentari dilluns passat, l'endemà de la jornada electoral, i l'article es publica avui, divendres. No és cap secret que en el món de la política quatre dies poden ser una eternitat, i allò que dilluns passat semblava blanc avui pot haver deixat de ser-ho. Però, tot i això, faig aquest comentari sobre l'abstenció que hi va haver a les eleccions, potser corrent el risc de repetir alguns tòpics que ja s'han anat posant sobre la taula.

Diumenge l'abstenció va ser molt alta. Es tracta d'uns vots potencials molt llaminers que als efectes pràctics no van existir, i que, per tant, ningú se'ls pot fer seus. En democràcia, qui no vota no compta, ja que ningú coneix el pensament dels abstencionistes. Tot i això, molts polítics tenen la temptació fàcil d'intentar apropiar-se ridículament de l'abstenció, una apropiació indeguda que no va més enllà d'una rebequeria que només serveix per intentar justificar uns mals resultats electorals.

A partir d'aquí, traduir l'alta abstenció d'aquestes eleccions com un fracàs de l'independentisme és un error, és fer-ne una lectura molt equivocada. És el que està fent la premsa espanyolista, todos a una, tant la de Madrid com la de Barcelona, des de La Razón fins a La Vanguardia; són dos exemples de diaris espanyolistes de propietat catalana, fets a Madrid i a Barcelona, respectivament. Ens agradi o no, la política és molt més complexa, i ens equivocarem si fem una anàlisi tan senzilla com la que alguns ens volen encolomar.

No conec cap independentista que pel fet de no haver anat a votar diumenge passat hagi deixat de ser independentista. Tots coneixem persones independentistes molt molestes amb els partits que es declaren independentistes. Són persones que a la vista de la història recent de la política catalana estan justificadament emprenyades, i diumenge van creure que la millor manera de castigar els partits independentistes implicava quedar-se a casa i no anar a votar. Tot i que personalment no comparteixo l'abstencionisme, és una decisió que cal respectar.

Els analistes que treballen en defensa dels interessos espanyols, que són molts, rebreguen els arguments de la lògica política i de la democràcia i fan les lectures polítiques interessades que calguin per arribar a la conclusió que amb aquestes eleccions el procés independentista de Catalunya està liquidat. No és pas veritat, tot i que això no exclou que si ara el suport a l'independentisme ha baixat del 52% al 43,6%, correm el risc que aquest procés s'alenteixi.