.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 27 de maig del 2024

La Llosa de Sarrià

A principis de l'època d'Ada Colau al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona, els nous mandataris municipals van decidir establir la ficció de la participació ciutadana. Així, l'equip de govern es comprometia a tirar endavant la voluntat popular sobre determinats assumptes que els ciutadans debatrien, votarien i decidirien, i es van establir els anomenats processos participatius. Sobre el paper, els ciutadans suposadament prendrien decisions que el consistori suposadament posaria en marxa. El sistema sonava bé, i molts veïns, il·lusionats, s'hi van implicar.

A Sarrià l'ajuntament va posar a debat la utilitat que podria tenir la zona de la Llosa, que és el terreny que cobreix la Via Augusta abans de l'entrada del túnel de Vallvidrera. Llavors eren places d'aparcament que la lliga anti cotxes del barri, formada per poques persones, però molt sorolloses, volia suprimir tant sí com no per donar una altra utilitat ecològica i sostenible a aquell terreny mal aprofitat. Mitjançant una empresa externa, l'ajuntament va organitzar una sèrie de sessions amb alta participació del veïnat, amb els clàssics gomets de colorets i tota la parafernàlia infantiloide que tant agrada als partidaris d’aquella l'alcaldessa.

Sense entrar en els detalls concrets de les demandes veïnals, és bo recordar en què va quedar tota aquella comèdia de la participació ciutadana. Doncs bé, a banda de treure els cotxes de la Llosa —aquest era l'objectiu principal, no confessat, que es buscava— no es va fer res més. Aquesta és la trista realitat. Ni tan sols es van instal·lar punts de llum i subministrament d'aigua per a les activitats que suposadament es poguessin fer en aquell solar un cop alliberat dels cotxes. Però a la Llosa no s'hi ha fet cap activitat, a banda de la fira temporal d'atraccions per la Festa Major que ja es feia abans.

Cal recordar tot això perquè la memòria és curta, i molts veïns segurament ja han oblidat com va anar tota aquella comèdia. La major part del veïnat va valorar les conseqüències d’aquell procés i altres de similars com una gran presa de pèl. I a partir d'aquesta realitat alguns polítics es fan els sorpresos quan arriba el moment de la revenja política freda que no poden controlar, en aquest cas mitjançant una proposició formal adreçada al Consell Plenari.

Dijous passat es va celebrar el Consell Plenari del Districte, i un grup municipal minoritari va proposar "que el govern municipal habiliti a l'Espai la Llosa places d'aparcament per cotxes els dies que no estigui ocupat per esdeveniments festius". És allò de roda el món i torna al Born, i la proposta va ser aprovada per una amplíssima majoria dels consellers. Ara bé, aquestes propostes acostumen a quedar en no res, ja que la descentralització ciutadana dels districtes barcelonins és una gran ficció que no va massa més enllà d'una simple declaració d'intencions sense cap voluntat de posar-la en pràctica. Si els governants se la creguessin de veritat, la setmana que ve ja veuríem la Llosa plena de cotxes com abans.