L'opa del Sabadell, una visió particular

(Article original publicat el 4/10/2024 a La Veu de l'Anoia, núm. 2194, pàg. 2)

Sóc petit accionista i client del Banc Sabadell des de fa dècades, des de l'època en què el banc feia les juntes d'accionistes al Teatre la Faràndula d'aquella ciutat, quan el capital encara estava controlat pels successors dels fundadors del banc. Llavors encara faltaven molts anys perquè l'entitat sortís a borsa, i es necessitava molta influència per poder comprar accions de l'entitat. D'aquella època, tinc un bon record de les ampliacions de capital gratis.

Però d'un temps ençà han disminuït les meves simpaties cap a l'alta direcció del Banc Sabadell. Aquesta entitat financera és alguna cosa més que una simple empresa; és una veritable eina de país, i tinc els meus motius per no estar content amb l'evolució "política" que ha fet en els últims anys, i no em refereixo a l'evolució del valor de les accions, ja que quan s'inverteix en borsa cal acceptar el risc del mercat.

Però la decisió de l'any 2017 de canviar la seu del banc sense consultar els accionistes, passant-la de Sabadell (Catalunya) a Alacant (Espanya), em va semblar totalment inapropiada. No poso en dubte que els estatuts del banc permetien fer el canvi de la seu social per decisió exclusiva del consell d'administració. Però a banda de la legalitat, es va trobar a faltar la cortesia deguda als accionistes. Així, des del punt de vista de molts dels centenars de milers d'accionistes no consellers —és a dir, tots menys la vintena que formaven part del consell—, aquell canvi de seu que el consell va tirar endavant sense consultar els propietaris del banc no era raonable.

No tinc la bola de vidre i, per tant, ignoro com acabarà l'opa hostil del BBVA. Estem davant d'una guerra comercial en tota regla, i ens trobem amb arguments nous com són les polítiques expansives de repartiment de dividends que les dues entitats han anunciat. Si l'opa acabés triomfant —tant de bo els accionistes del Sabadell no ho permetin!— seria una mala jugada. I si acabés fent figa, com a client, com a accionista i com a català me n'alegraria molt.

Escric aquests comentaris ignorant l'evolució que pot tenir pròximament el valor de l'acció, ja que, lògicament, com més dividends reparteixin ara, més baixarà el preu de l'acció; són faves comptades. Ara bé, acabi com acabi aquest serial, alguns obliden que en aquesta vida no tot són diners. En el món mercantil s'haurien de valorar altres consideracions les quals, al meu entendre, també són importants, tot i ser conscient que no tothom es mira el món dels negocis des del mateix punt de vista.