S'acosten els congressos polítics més importants del món independentista català: el de Junts (aquest octubre, a Calella) i, un mes més tard, el d'Esquerra. D'Aliança —un partit independentista del qual també cal seguir-ne l'evolució— encara no s'ha anunciat cap congrés, mentre que la gent de la CUP juga en una altra lliga, sovint plena de contradiccions i, per tant, amb ells no s'hi pot comptar gaire. La resta de partits polítics amb representació al Parlament, és a dir, els partits unionistes que decideixen els assumptes catalans a 600 km de Barcelona, queden al marge d'aquest comentari, ja que defensen uns interessos que massa sovint són oposats als interessos dels catalans.
Quan s'hagin decidit les noves direccions de Junts i Esquerra, uns es consideraran guanyadors, i uns altres perdedors. Res de nou, passa en tots els congressos polítics, i precisament per això es convoquen, i per això se sotmeten a votació els nous dirigents. Però, tot i la seva importància, serà poc rellevant saber quines persones controlaran aquests partits en el futur. En termes esportius, aquests congressos només són la primera part de les eliminatòries, ja que no ens donen els resultats definitius; vindrien a ser com els partits d'anada.
Els partits importants sempre són els de tornada —en aquest cas, les eleccions al Parlament de Catalunya, quan toquin—, i és aquí on es podrà valorar la reacció dels votants independentistes, tant dels que van participar en les últimes eleccions com dels molts electors que, decebuts i emprenyats, es van quedar a casa i van fer perdre la majoria absoluta independentista al Parlament. Si aquests votants es tornen a quedar a casa, voldrà dir que els partits independentistes no hauran fet bé la feina que els pertoca; esperem, però, que hagin aprés la lliçó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada