(Article original publicat el 7/2/2025 a La Veu de l'Anoia, núm. 2212, pàg. 2)
S’està comentant molt que grans empreses catalanes que l’any 2017 van marxar de Catalunya —Banc Sabadell i Ciments Molins, entre d’altres— ara estan tornant. Cal recordar que l'octubre del 2017 algunes empreses catalanes van rebre fortes pressions polítiques, també per part de les més altes instàncies de l’estat espanyol, amb l’objectiu que aquestes empreses marxessin de Catalunya. Doncs bé, convé aclarir que les empreses que van fer cas de les pressions ni van marxar fa set anys ni ara tornen, ja que no s’han mogut de Catalunya. I si el Sabadell i Molins tornen a tenir el domicili social a Catalunya no és pas gràcies al MHP Illa sinó per pura estratègia empresarial.
Algunes empreses van canviar el domicili social, un canvi que no comporta ni la deslocalització de l’activitat ni del seu personal. Aquelles decisions empresarials de l’any 2017 van ser, bàsicament, en clau mediàtica i de cara a la galeria, sense conseqüències econòmiques. Hauria estat millor que les empreses no haguessin fet cas de les pressions que van rebre, però les coses són com són.
Les empreses tenen dret a prendre les seves decisions, i aquestes s’han de respectar. Jo mateix, sense anar més lluny, fa anys vaig domiciliar una petita empresa que gestionava en un territori foral que en aquells moments m’oferia unes condicions fiscals més favorables. Els governs poden augmentar els impostos i endurir les normatives, i els contribuents, en defensa dels seus legítims interessos, poden reaccionar marxant cap a escenaris més amables. Tot això forma part del joc. Ara bé, en el cas concret del Banc Sabadell hi va haver un episodi lleig que als accionistes del banc no ens va agradar gens, ja que van treure la seu social de Catalunya sense demanar permís als propietaris.
Una situació ben diferent és que una empresa prengui la decisió de tancar a Catalunya per reobrir-la més enllà. Això també és legal. Seria el cas, per exemple, d’algunes empreses lleidatanes que estan marxant cap a l’Aragó buscant unes millors condicions, una situació que fa anys que s’està donant. Les causes per marxar són diverses, entre les quals la inseguretat jurídica i la complexitat burocràtica que patim a Catalunya per part de les nostres autoritats no són motius menors. En aquest cas Catalunya perd quota d’activitat empresarial i de llocs de treball, i també perd recaptació fiscal. Els catalans no ens hauríem de permetre que un parlament i un govern que no fan correctament la seva feina provoquin una fugida d’empreses. Cal votar millor.
.
"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)
divendres, 14 de febrer del 2025
Canviar la seu social no és marxar
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada