X: uns diuen que marxen, uns altres ens quedem

(Article original publicat el XX/12/2024 a El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià núm. 112/12-2024, pàg.22)

L’activitat de X (abans Twitter) està perjudicant molt el negoci dels mitjans d’informació tradicionals els quals, fins a l’aparició d’aquesta xarxa, gaudien d’una mena de monopoli. Parlem de les emissores públiques i privades de ràdio i televisió i dels diaris tradicionals, de paper i digitals. La gent que ha invertit en aquests mitjans o hi treballa està perdent el monopoli que havia tingut. Ara hi ha més competència, i això no els agrada.

Pels ciutadans “normals” un escenari de més competència sempre és positiu, mentre que polítics i periodistes, d’esquerres i de dretes, constaten que una societat que s’informa lliurement està lògicament allunyada dels seus interessos. Amb l’existència de X, els mitjans tradicionals ja no tenen tan fàcil la manipulació, el control i la censura de la informació. Ara tot està a l’abast de tothom mitjançant un simple clic de l’ordinador.

Un dia, fa uns quants anys, em vaig adonar que ja no llegia el diari per saber què havia passat el dia abans sinó només per veure de quina manera els diaris explicaven i valoraven les notícies que ja coneixia. No és el mateix llegir la mateixa notícia a El Punt Avui que llegir-la a El Periódico, i llavors vaig ser molt conscient del gran canvi que s’estava produint en el món de la informació.

Sóc usuari regular de X des de fa 17 anys, i com que al principi tenia moltes reticències utilitzava una identitat anònima. Després una de semianònima i, finalment, des de fa més de tretze anys, utilitzo el meu nom real. I avui tinc clar que mentre no hi hagi una alternativa millor, m'interessa seguir utilitzant la xarxa X. Sóc dels molts que no marxem de X, tot i que fem menys soroll mediàtic que els que diuen que marxen.

Intueixo, però, que molts dels polítics i periodistes que ara asseguren que abandonen X, alguns per mimetisme, continuen utilitzant la xarxa d'amagat, quan ningú els veu. I és que no es pot negar que és una xarxa molt útil per conèixer les opinions de molts personatges públics. Sabem, també, que ara com ara no existeix cap substitut amb unes prestacions similars. El dia que en surti un ja decidiré què faré però, mentrestant, visca X!

Podem acabar aquest comentari fent una menció al propietari de la xarxa X, i de Tesla i de moltes altres empreses de sectors molt diversos. El sud-africà Elon Musk és una persona peculiar, i molts l’estan posant com a excusa per abandonar X. La justificació és evitar donar negoci a un personatge extravagant, i també per les seves idees polítiques i relacions massa properes amb determinats polítics. Però per sostenir un boicot —sóc molt partidari dels boicots, i de tant en tant també en faig— s’ha d’actuar amb coherència, i és poc coherent anunciar als quatre vents que s’abandona X i conduir un Tesla, o ser client d’altres empreses d’aquest senyor. Pensem-hi.

Això sí, la xarxa X s’ha de saber utilitzar correctament, i molta gent no en sap. Que a X hi ha molta brossa? Segur. Però no crec que n’hi hagi més que al quiosc de diaris de la cantonada. I, per cert, ningú t’obliga a llegir la brossa.