L’error de comprar la Casa Orsola

Fa uns dies vaig veure un missatge publicat a una xarxa digital que deia: “Si lluitem podem perdre. Si no lluitem, estem perduts! Orsola ho confirma”. L’autor semblava coincidir amb el mal anomenat Sindicat de Llogateres, que ni és formalment un sindicat ni representa legalment els llogaters de l’edifici. Aquesta colla d’activistes exigia que l’ajuntament adquirís l’edifici per protegir els llogaters que hi viuen. És un cas realment insòlit: una part de la Barcelona d’esquerres sortint en defensa d’uns veïns de la Barcelona del luxe.

Sovint es tendeix a oblidar que els ajuntaments tenen l’obligació de gestionar el bon ús dels fons públics, els nostres diners. En aquest cas, no ha estat així. L’adquisició per part de l’ajuntament de la Casa Orsola de Barcelona (al 122 de Consell de Cent, un carrer pacificat per una alcaldessa que no va deixar un bon record a la ciutat) és un exemple de com no s’haurien de fer les coses per part de les autoritats municipals barcelonines.

L’error principal de l’ajuntament ha estat comprar la finca ara, de pressa i corrents i pagant-ne més diners, per intentar eliminar el rebombori mediàtic que s'havia generat. S’hagués pogut exercir el dret de retracte però no es va fer, i ara el preu s’ha encarit, però mai sabrem tots els detalls ni la lletra petita d’aquesta operació. El criteri d’adjudicació dels habitatges —que ja seran públics— potser serà un altre error, però encara és d’hora per poder-ho assegurar.

La pacificació del carrer Consell de Cent és el gran experiment urbanístic de l’ajuntament colauista. Els habitatges d’aquell carrer, lògicament, s’han encarit, ja que ara no hi passen uns cotxes que s’han de buscar la vida pels carrers del voltant. Però al meu entendre la solució al problema de l’encariment de l’habitatge no ha de passar per comprar una finca en un dels indrets més cars de la ciutat.

L’habitatge social s’ha de generar en els llocs més cars de la ciutat? Segur que no. Per tant, alguns entenem que l’ajuntament s’ha equivocat destinant més de nou milions d’euros per comprar aquest edifici. Han fet números sobre el cost de construir en altres zones menys tensionades de la ciutat? Han calculat quants habitatges socials es podrien fer amb nou milions d’euros? Segur que no ho han fet, i que només s’han volgut treure del damunt un conflicte que els feia nosa.

Resoldre el problema de la Casa Orsola no era una urgència. La primera urgència haurà de passar per derogar l’obligatorietat de destinar el 30% de l’obra nova a habitatge protegit, ja que a causa d'aquest disbarat s’ha publicat, i l’ajuntament no ho ha desmentit, que en sis anys només s’han construït 26 pisos protegits en el conjunt de la ciutat. Es miri com es miri, la mesura ha estat un fracàs estrepitós.