.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 30 de novembre del 2007

“La Vanguardia” està perdent el nord

Haig de començar confessant que actualment ja no necessito llegir cap diari en format paper per seguir l’actualitat. Per això ja tinc internet, que s’actualitza contínuament i és molt més efectiu que tots els diaris de paper junts. Però per mi La Vanguardia sempre ha estat més que un diari, ha estat un referent important de la nostra societat des que tinc us de raó. Parlo, però, en passat.

Què ens està passant amb La Vanguardia? Molts dels lectors habituals segurament convindreu amb mi que darrerament aquest diari està perdent el nord. Ens l’estan canviant a marxes forçades però, al meu entendre, a pitjor. La Vanguardia està deixant de ser el referent que era abans. Només cal mirar-se les portades, cada cop més “aperiodicades”. I no ho dic pel color que hi ha introduït darrerament, que ja m’està bé, sinó pel tipus de noticia que hi destaquen.

Hi ha també els lamentables articles del vicedirector Alfredo Abián a la pàgina 2, que sovint et fan sentir vergonya aliena. El titulat “Pilar” d’abans d’ahir en seria el darrer exemple, però n’hi trobaríem una bona col·lecció. Alguns són directament insultants per a molts dels seus lectors com, per exemple, el que portava per títol “Ellos se miran al espejo”, del dia 19 d’agost; un exemple excel·lent d’allò que mai s’hauria de publicar, ni tan sols en plenes vacances d’estiu.

Aquell mateix dia em vaig dirigir per escrit al director i encara estic esperant la resposta del senyor José Antich. Uns dies després, vaig escriure a l’editor en el mateix sentit i encara estic esperant la resposta del senyor Conde de Godó. M’agradaria saber si tot aquest desgavell és només una grip passatgera o es tracta d’un moviment de fons.

A més, aquest any 2007 els subscriptors hem estat bastant maltractats tant en el tema d’una distribució molt irregular com en el de les promocions, que han castigat el subscriptor en front del que no ho és. El departament de subscripcions tampoc es digna contestar les queixes justificadíssimes que reben en aquest sentit.

En lloc de tenir cura dels clients La Vanguardia passa olímpicament d’ells. Uns clients que, per cert, paguem sempre per endavant. Si vas al quiosc, pagues abans de llegir-la, i si n’ets subscriptor també (La Vanguardia que em portaran avui la vaig pagar fa onze mesos). En canvi, quan vas al barber pagués després, i al restaurant passa el mateix. No en trobareu gaires de negocis on el venedor sempre cobri per endavant!

Sé del cert, ja que des del mateix diari m’ho van confirmar per telèfon, que les meves queixes van arribar allà on havien d’arribar, que no es van perdre pel camí. Una espera de cortesia de més de tres mesos abans de fer-ho públic em sembla un temps més que raonable. Al pas que van, però, aviat tindran un subscriptor menys; tampoc em serà tan difícil aconseguir el que de veritat m’interessi per una altra banda.

Tot plegat és una pena doncs aquest diari el rebem a casa des de sempre, i abans ja es rebia a casa dels meus pares. Però si voleu que us digui la veritat, ara tan sols les sabatinas intempestivas del Gregorio Morán, els articles dels dies 17 de cada mes del Sala i Martín, les necrològiques (*) i molt poca cosa més, són ja les úniques excuses que em queden per continuar sent-ne client. La Vanguardia s’assembla cada dia més a diaris com El Periódico, Público i els gratuïts, i per llegir una mala còpia ja tenim l’original.


(*) Sí, sí, les necrològiques! Sempre he cregut i no em fa res repetir-ho ara que la secció de les esqueles de La Vanguardia constitueix un excel·lent servei que La Vanguardia fa a la societat. Això sí, cobrant, com sempre, per endavant.