.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 14 de novembre de 2008

El paper reservat a l’oposició

Avui tractarem d’un tema no menor que ha passat bastant desapercebut i sobre el que quasi no se n’ha parlat enlloc. Té a veure amb el paper que en una democràcia es reserva a l’oposició, que al meu entendre no és cap altre que fiscalitzar l’acció del govern, tractar d’arribar a acords si es pot i, en cas de que això no sigui possible, votar responsablement en contra i presentar alternatives. Parlo, per exemple, del paper que ha de fer l’oposició quan s’han de votar els pressupostos per l’any vinent de qualsevol administració pública, en un dels actes més importants de l’any polític.

Fa uns dies i amb l’excusa de la crisi, Zapatero va ordenar explícitament a totes les sucursals i franquícies del PSOE de l’estat espanyol que deixessin de fer oposició i aprovessin els pressupostos de les seves respectives administracions (ajuntaments, diputacions, consells comarcals i governs regionals) encara que no s’hagués pogut arribar a cap acord amb els respectius governs. S’entén que les ordres de Zapatero afecten al comportament que ha de tenir el seu partit a les institucions on el PSOE és oposició.

A continuació copio textualment la nota oficial de premsa del PSOE de fa uns dies, i m’estalvio de traduir-la al català donant per fet que aquí el bilingüisme pràctic dels catalanoparlants es dóna sempre per suposat. (És com allò de la "mili": valor, se le supone)

(...) el Partido Socialista va a facilitar con sus votos que todas las Comunidades Autónomas y todos los Ayuntamientos de España, cualquiera que sea el color político de sus gobiernos, puedan aprobar sus presupuestos para el año 2009. En todas las Comunidades Autónomas, en todos los pueblos y ciudades de España, trataremos de llegar a acuerdos con las demás fuerzas políticas sobre el contenido de los Presupuestos. Pero, aunque estos acuerdos no se alcancen, ninguna institución se quedará este año sin presupuestos por el voto negativo del Partido Socialista. (...) Todos los miembros del Consejo Territorial del Partido Socialista han apoyado esta decisión (...)

Al marge de que amb aquestes ordres queda ben palès el grau d’autonomia pràctic (zero) que tenen les organitzacions federals del PSOE escampades per l’estat espanyol, penso que això constitueix una greu irresponsabilitat política. La traducció que en faig és que el PSOE deixarà de complir amb una de les seves obligacions més importants. Crida també l’atenció que aquestes ordres s’hagin aprovat per unanimitat del Consejo Territorial d’aquest partit. És molt estrany, almenys ho és per mi, que no hi hagi hagut cap veu discrepant amb aquesta estranya mesura.

Potser tot plegat és una conseqüència d’allò que va dir Alfonso Guerra fa uns quants anys i que sembla tenir encara plena vigència: el que se mueva no sale en la foto.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

És totalment cert les funcions que comentes, que per cert algunes constitucions parlamentàries reconeixen. En tot cas, és indubtable que en un estat multinivell les contrapartides estan a l'ordre del dia. Així, que CiU votés a favor de mesures del PP al parlament espanyol a canvi de suport a Catalunya es veia com quelcom normal, i actualment, quan el PSOE té el control de moltes administracions la situació és similar. El PSOE no pot oferir gaire cosa als Partits d'àmbit no estatal i el PP,però una és aquesta. I no et quedi dubte que si CiU manés ja s'hagués complert aquest acord.
En tot cas, reitero, des d'una perspectiva multinivell el PSOE no incompleix les funcions d'oposició, simplement es mostra més FEBLE internament del que es podria esperar. Si realment la cohesió entre líders regionals i cúpula del partit fos gran tu creus que caldria escenificar aquest acord?

Miquel Saumell ha dit...

D’acord, Andreu, en política sempre hi ha la negociació i les necessàries contrapartides que la mateixa comporta, això no es discuteix. Jo criticava del PSOE la seva ordre general, vàlida per a tothom, per a tots els nivells de govern, per a tots els territoris i en totes les circumstàncies. Unes instruccions que intueixo no tenen res a veure amb contrapartides polítiques de cap mena. Si d’aquesta estranya actitud en vols dir que només és una mostra de feblesa en comptes d’un incompliment flagrant de les seves obligacions com a partit de l’oposició allà on té aquest paper doncs mira, què vols que et digui, t’ho accepto perquè ho dius tu i perquè avui ja comença el cap de setmana, però crec que el tema és més greu del que a primera vista ens pot semblar.