.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 28 de novembre de 2008

Un cap d’estat pot fer de comissionista?

Posats a concretar una mica més, la pregunta podria quedar redactada així: el cap d’estat d’un país oficialment classificat com a democràtic pot fer de comissionista d’una compravenda d’accions entre dues empreses privades?

Imaginem-nos per un moment un país qualsevol de la Unió Europea. Una de les seves empreses privades més emblemàtiques (suposem que es digui Solrep) posa al mercat un percentatge molt important de les seves accions amb la intenció de trobar un comprador. Aviat apareix un comprador per aquestes accions. Es tracta d’una empresa també privada d’un país que no és membre de la Unió Europea.

Però de sobte sorgeix un entrebanc. Resulta que el govern del país de l’empresa Solrep posa traves a l’operació. No la veu clara i imposa certes condicions a la compravenda que, pel que sembla, resulten inassumibles per l’empresa compradora. L’operació comença a fer aigües i hi ha el risc de que acabi fracassant.

Llavors es produeix un fet força peculiar. El cap d’estat del país de l’empresa Solrep demana amb insistència al seu govern que deixi de posar traves a l’operació. Segons publica un diari d’aquell país, el cap d’estat truca fins a mitja dotzena de vegades en un dia al seu primer ministre per tal d’intentar suavitzar la posició del govern i evitar que tot se’n vagi en orris. Un pot pensar (el pensament és lliure) que tanta insistència i tant interès per part del cap d’estat perquè l’operació arribi a bon fi deu ser per algun motiu de pes. A partir d’aquí la imaginació és lliure.

Ara per ara la història no se sap com acabarà. Però vist des de fora i sense disposar dels detalls concrets, si tot això fos veritat s’ha d’admetre que cridaria bastant l’atenció. Fins i tot podríem atrevir-nos a dir que faria lleig.

(Aquest relat imaginari està inspirat en informacions del diari Público que fins ara no han estat desmentides pels interessats)

5 comentaris:

Marc D ha dit...

Es que ja d'entrada cap govern hauria de posar traves a les transaccions que facin les empreses privades

Miquel Saumell ha dit...

D'acord Marc, però ja que ara per ara les traves governamentals hi són, convé deixar clar qui pot fer de comissionista i qui és millor que no es fiqui mai en aquests jardins.

Marc D ha dit...

Doncs a partir d'ara a més de les traves governamentals el rei farà de comissionista. Tots dos posen els nassos allà on no els demanen però no veig perquè als uns s'els ho ha de permetre i als altres no...

Anònim ha dit...

Miquel,
A veure si se t'emprenyaran els de la "caixa" dons el rei almenys a Mallorca feia propaganda exclusiva per ells, en el polo de les regates i com que les exclusives son això, exclusives, pot ser no els hi faci gracia l'acudit que hi poses. Clar que el que no sé, que com els de Lukoil també volen comprar les accions que te la "caixa" de Repsol a preu d'amic intim, si això inclou compartir els drets de la propaganda.
Cordialment.
Josep M.

Miquel Saumell ha dit...

Josep M,
Sigui com sigui tot queda a casa, però no crec que hi hagi cap contracte d'exclusivitat.