.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 11 de novembre de 2008

Lliçons d’economia a l’abast de tothom

A aquestes alçades estic segur que la majoria dels lectors d’aquest blog saben perfectament qui és o almenys han sentit a parlar del blogaire Leopoldo Abadía. I dic expressament el blogaire i no l’enginyer (que també ho és), o l’empresari (que també), o l’exprofessor del IESE (que també) amb tota la intenció. I és que Abadía s’ha donat a conèixer al món mitjançant un blog d’internet que a aquestes alçades ja supera el milió i mig de visites. Abans Abadía només era conegut dins del seus àmbits d’activitat educativa, empresarial i familiar. Però ara, gràcies al seu blog, és conegut arreu. Els que encara no hagin visitat mai el seu blog i el vulguin conèixer poden clicar aquí.

Hi ha persones que són capaços d’explicar les coses més complicades de manera que les pugui entendre tothom, amb la màxima facilitat i sense fer cap esforç. Aquesta gent sempre m’ha causat una barreja de profunda admiració i sana enveja. Hi ha molta gent que en sap molt sobre un tema determinat però no ho sap transmetre, no és capaç d’explicar-se. Però és menys corrent trobar-te amb persones que tenen la capacitat d’explicar de manera entenedora per a tothom temes que a primera vista semblen molt complexes.

Leopoldo Abadia és un d’ells. Aquesta crisi econòmica tan complicada que se’ns ha presentat quasi de sobte, i sobre la que tothom es veu capaç de dir-hi la seva, ell l’explica de manera molt entenedora. Abadía és capaç de posar un tema aparentment complicat a l’abast de tothom. Per aquells que encara no han tingut ocasió d’escoltar la seva molt didàctica i divertida explicació de la crisis, clicant aquí hi trobareu un vídeo que segur que no us deixarà indiferents.

4 comentaris:

Marc D ha dit...

Es que realment el problema de la crisi no és tan complicat, el que passa és que no ens ho han volgut explicar mai perquè de tan evident i absurd que era quedaven com idiotes per no haver-ho previst. Així sembla que la cosa és molt complicada i, clar, pobrets s'hi van trobar de sobte...

Suposo que ara el senyor ministre d'economia demanara un augment de sou perquè el que cobrava no el motivava prou com per fer la seva feina i evitar que això passes

Miquel Saumell ha dit...

Hi ha molta gent que n’ha viscut de tot això. Tothom pensava que tot plegat no podia ser però també deien que mentre durés s’havia d’aprofitar. La gent era conscient que enganyaven el mercat i molts van fins i tot oblidar la regla d’or de que el mercat sempre s’acaba imposant.

Precisament el desenllaç que estem vivint aquests dies amb tot això que s’havia inflat excessivament i ara es desinfla per tornar a nivells raonables és la millor prova de que el mercat funciona com un rellotge i, tard o d’hora, sempre s’acaba imposant als tramposos que l’han volgut enganyar.

Si d’aquesta crisi una cosa està quedant clara és el triomf del mercat davant dels manipuladors. Així és com ho veig.

Marc D ha dit...

Esta clar, la crisi l'unic que ha fet ha estat tornar a posar tothom al seu lloc. Jo també considero que no ha sigut cap fracàs de la llei del mercat, sino precisament una confirmació que és un sistema que funciona i que, com bé dius, s'acaba imposant.

El que passa és que visquent en una catalunya "socialista" controlada per una espanya "socialista" i tan intervencionista com és, no cridessin a la prudència quan es veia venir una caiguda com aquesta degut a l'abús d'un sistema implacable com és aquest.

El que s'hauria de fer és dir: "d'acord, rescatem els bancs, però els responsables han de pagar" i potser la pròxima vegada s'ho pensarien dues vegades. Però com això no passarà perquè els mateixos que ho han causat -i ho han permès- son els que ara rebran -i donaran- els nostres diners per solucionar-ho, ells no perden res i els que llepen son els de sempre.

I així, de pas, els socialistes s'apunten un tanto "demostrant" que el capitalisme per si sol no funciona.

Miquel Saumell ha dit...

Bé, Marc, tot això que dius de la Catalunya socialista i l'Espanya socialista potser ho hauries de plantejar al "jefe" dels socialistes espanyols, el senyor Zapatero, o al seu virrei de Catalunya, el senyor Montilla. Però ben pensat no crec pas que t'aclareixin res.
Dit això, jo no crec que els diners públics s'hagin d'utilitzar per salvar el banc tal o el fabricant de cotxes qual. Preferiria que fessin carreteres, o escoles i hospitals en condicions. O si ja hi ha de tot que ens rebaixing els impostos.